Decret 55 de 2009 de 7 d'abril

DEPARTAMENT MEDI AMBIENT I HABITATGE

DECRET

55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.

Preàmbul

L’article 137 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té

competència exclusiva en matèria d’habitatge. De conformitat amb l’article esmentat,

la Generalitat gaudeix, entre d’altres, de competències per regular la inspecció i el

control sobre la qualitat de la construcció, la innovació tecnològica i la sostenibilitat

aplicable als habitatges, la seva conservació i manteniment, així com la regulació

relativa a la seva habitabilitat.

En el marc del desplegament de l’Estatut d’autonomia, el 28 de desembre de 2007 va

ser aprovada la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. La disposició

addicional desena de la Llei esmentada determina que el Govern ha d’actualitzar

i adaptar el Decret de condicions d’habitabilitat a les exigències d’aquesta Llei pel

que fa als criteris de qualitat i als continguts de la cèdula d’habitabilitat. En aquest

sentit, de l’aprovació de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge,

se’n deriva un nou marc d’exigències respecte dels criteris de qualitat i habitabilitat

que han de complir els habitatges a Catalunya, cosa que fa necessària una revisió

del ins ara vigent Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat

en els ediicis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat.

Amb la inalitat de desplegar la Llei esmentada, aquest Decret s’estructura

seguint una sistemàtica semblant a la del Decret que es deroga, a i de facilitar-ne

la ràpida assimilació pels operadors que l’han d’aplicar. Tot i així, caldrà tenir en

consideració que la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, regula

alguns aspectes de manera suicientment detallada, per la qual cosa aquests seran

aplicables sense necessitat de desplegament normatiu.

El primer capítol del Decret se centra en el desplegament de les disposicions

generals, amb la determinació del seu objecte, que és, d’una banda, deinir les condicions

d’habitabilitat dels habitatges, distingint-ne els nivells d’exigència segons

siguin de nova construcció o usats –també anomenats “preexistents”, segons la

terminologia de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge– i, d’altra

banda, regular la cèdula d’habitabilitat com a instrument mitjançant el qual s’efectua

la comprovació del compliment d’aquests requisits. Aquest primer capítol fa

especial referència a la coordinació necessària amb el planejament urbanístic, a i

que en la seva tramitació es pugui comprovar de manera efectiva la idoneïtat dels

paràmetres que en el procés ediicatori afectaran la tipologia dels habitatges, per

obtenir-ne la millor racionalitat distributiva i des del punt de vista mediambiental.

A banda d’això, en aquest capítol es concreta l’estàndard de superfície per persona

en els habitatges i el seu llindar màxim d’ocupació, amb la inalitat de contribuir a la

lluita contra una utilització anòmala dels habitatges, com ara la seva sobreocupació,

de conformitat amb el que preveu la Llei del dret a l’habitatge.

El segon capítol està dedicat a la regulació de la cèdula d’habitabilitat, i n’estableix

l’obligatorietat per a tots els habitatges de Catalunya. Això es pot sintetitzar en la

necessitat que disposin de cèdula, abans de la seva ocupació, tant els habitatges

nous com els resultants de la reconversió d’una ediicació existent o d’unes obres

de gran rehabilitació, mentre que per a la resta de casos, és a dir, els habitatges usats

o preexistents, només caldrà que en disposin quan es procedeixi a la transmissió

o la cessió del seu ús. Sens perjudici d’això, es tingui o no la cèdula d’habitabilitat

vigent, tots els habitatges sempre han de mantenir com a mínim les condicions

d’habitabilitat per a les quals se’ls va concedir la cèdula, en compliment del deure

de conservació i rehabilitació que correspon als propietaris i propietàries de qualsevol

habitatge.

Així mateix, aquest segon capítol efectua una precisió en el sentit d’establir que en

els supòsits d’exoneració de l’obligació de presentar la cèdula que estableix l’article

132.a) de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, els informes que

han d’emetre els tècnics competents s’han de referir a les condicions d’habitabilitat

dels habitatges i no a aspectes relatius a la legalitat urbanística que, perquè també

sigui de compliment obligat per a la concessió de la cèdula, s’hauran d’acreditar

mitjançant un certiicat de l’ajuntament on s’ubiqui la inca que es pretén transmetre.

També s’afegeix la possibilitat d’exoneració als transmitents de l’obligació de lliurar

la cèdula quan l’habitatge s’adquireix per al seu enderroc.

Finalment, aquest capítol es dedica també al procediment d’atorgament de la

cèdula, amb incidència en la possibilitat que els ens locals puguin atorgar-la quan

s’hagi produït la delegació a favor seu, de conformitat amb el que preveuen la Llei

del dret a l’habitatge i la normativa de règim local de Catalunya. Per a l’efectivitat

de la delegació de competències, serà necessària l’acceptació de cada ens local

interessat.

Les condicions d’habitabilitat dels habitatges, atès que es tracta de qüestions eminentment

tècniques, es regulen en els dos annexos especíics del Decret. El primer

es dedica als habitatges de nova construcció i els que resultin de la reconversió d’un

ediici existent o d’obres de gran rehabilitació, i el segon tracta de les condicions

d’habitabilitat en els habitatges preexistents a aquest Decret.

Pel que fa al primer annex, cal destacar el seu objectiu d’adaptar el model d’habitatge

que sorgeix de les normatives vigents a la realitat de les llars actuals. Si bé

el ins ara vigent Decret 259/2003, de 21 d’octubre, ja declarava l’objectiu d’adaptar

la tipologia dels habitatges mitjançant fórmules més lexibles que les tradicionals,

en aquest Decret es dóna un pas endavant en aquest sentit i s’introdueixen, entre

d’altres novetats, el foment de tipologies lexibles i adaptables a diferents maneres

d’habitar, l’ús universal de l’habitatge dels col·lectius amb diicultats de mobilitat

temporal o permanent o el foment de l’eiciència energètica dels habitatges. En

aquest sentit, l’apartat primer d’aquest annex 1 es destina a les deinicions dels

conceptes que es consideren necessaris per a la correcta comprensió d’allò que es

regula. L’apartat segon es refereix a les condicions d’habitabilitat dels ediicis de

nova construcció que contenen habitatges i recull el conjunt de prestacions que

han d’oferir aquests ediicis, essencialment en aspectes relatius a accessibilitat o

dotacions al servei de la comunitat. L’apartat tercer de l’annex 1 es refereix a les

condicions d’habitabilitat dels nous habitatges, entre les quals cal destacar la seva

voluntat de relacionar el dret de disposar d’un habitatge digne amb el paràmetre de

la superfície desitjable, perquè aquesta condició es pugui complir. Així mateix, es

concreten les condicions relatives a accessibilitat, lexibilitat, sostenibilitat i estalvi

energètic, que en la nova Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge,

es coniguren com a requisits de qualitat del parc immobiliari, i s’estableixen les

prestacions que ha d’oferir l’habitatge a i de garantir condicions de confort i qualitat

de vida. Com a elements diferencials més signiicatius respecte de les normatives

existents, es pot destacar la potenciació de la lexibilitat i la indiferenciació d’espai

de les estances de l’habitatge, especíicament de les habitacions d’ús individual, la

llibertat en la compartimentació, la garantia d’accessibilitat, el reconeixement de

dotacions necessàries, com ara l’emmagatzematge o el rentat de roba, i el foment

dels espais intermedis amb l’exterior.

L’annex segon regula les condicions d’habitabilitat que han de tenir els habitatges

preexistents a l’entrada en vigor d’aquest Decret, amb escasses modiicacions

respecte de la normativa anterior, atès que en aquest cas la novetat principal ha

de sorgir de la generalització de les inspeccions tècniques dels ediicis, aspecte ja

previst en la mateixa Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Les

modiicacions que s’inclouen en aquest Decret tenen el doble objectiu d’adequarse

en alguns aspectes a la realitat dels habitatges ja construïts i de permetre una

adaptació gradual a les exigències de qualitat de la societat actual.

Per acabar, l’annex tercer conté els models de cèdula d’habitabilitat per a habitatges

de nova construcció i per a habitatges preexistents.

Per tot això, d’acord amb els dictàmens del Consell de Treball, Econòmic i Social

de Catalunya i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del

conseller de Medi Ambient i Habitatge i d’acord amb el Govern,

DECRET:

 

CAPÍTOL I

Disposicions generals

Article 1

Objecte

1. Aquest Decret regula les condicions d’habitabilitat que han de tenir els habitatges

en el territori de Catalunya, amb independència que tinguin o no protecció

oicial, diferenciant:

a) Habitatges de nova construcció, concepte en el qual s’inclouen els d’obra

nova i els resultants de la reconversió d’una ediicació existent o d’obres de gran

rehabilitació. Aquests habitatges han de complir com a mínim les condicions d’habitabilitat

previstes a l’annex 1.

b) Habitatges usats o preexistents, que han de complir com a mínim les condicions

d’habitabilitat que es determinen a l’annex 2.

2. Sens perjudici del que preveu aquest Decret, tots els habitatges han de complir

també les condicions que s’estableixen a la resta de les normes sectorials aplicables.

Article 2

Coordinació amb el planejament urbanístic i amb les ordenances ediicatòries

municipals

1. El planejament urbanístic ha de ser coherent amb les determinacions que en

matèria d’habitabilitat dels habitatges regulen la Llei 18/2007, de 28 de desembre,

del dret a l’habitatge, i aquest Decret. Amb aquesta inalitat, els instruments d’ordenació

urbanística que afectin l’ús residencial han d’establir les determinacions

oportunes per tal que la nova ediicació que es faci en execució del Decret pugui

complir les determinacions sobre habitabilitat de la Llei del dret a l’habitatge i

d’aquest Decret.

2. Les ordenances ediicatòries municipals han de respectar les determinacions

d’aquest Decret, sens perjudici que puguin contenir normes de qualitat més exigents

que les normes d’habitabilitat que s’hi contenen.

3. Amb caràcter previ a l’atorgament de les llicències urbanístiques de construcció

i d’ediicació de nova planta i les d’ampliació, reforma, modiicació o rehabilitació

d’habitatges o ediicis amb habitatges, previstes a l’article 179 del Text refós de la

Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, els ens locals

han de controlar que els projectes presentats compleixen amb les determinacions

d’aquest Decret.

Els ens locals que per manca de serveis tècnics ho demanin poden ser

assistits en la realització d’aquest control per un altre ens local o per altres

administracions d’àmbit territorial superior, de conformitat amb el que preveuen

els apartats 3 i 4 de l’article 8 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre,

del dret a l’habitatge.

Article 3

Dades per incloure en els projectes tècnics a presentar per a l’obtenció de la llicència

d’obres d’ediicació

1. En els plànols dels projectes d’habitatges de nova construcció o els que hagin

sofert modiicacions en la superfície o alterin les condicions d’habitabilitat, s’hi

ha de fer constar, per a cada habitatge, la superfície útil i el nombre d’estances i

espais que conté, que han de complir les condicions d’habitabilitat previstes i que es

classiiquen com a sala d’estar (E), menjador (M), cuina (C), habitació (H), cambra

higiènica (CH), espai destinat a l’emmagatzematge personal (EP), espai destinat

a l’emmagatzematge general (EG), espais intermedis amb l’exterior (EI) i altres

estances i espais interiors que no siguin passadissos o distribuïdors (AP).

Els plànols del projecte han de deinir els elements que, segons el criteri de lexibilitat

que preveu l’apartat 3.3 de l’annex 1 d’aquest Decret, siguin susceptibles

de ser o no efectivament executats. En el mateix sentit, la memòria del projecte ha

de justiicar la viabilitat dels criteris de lexibilitat emprats.

2. L’Administració de la Generalitat de Catalunya, els ens locals i els col·legis

d’arquitectes i d’aparelladors i arquitectes tècnics poden establir un procediment,

mitjançant la subscripció del conveni corresponent, per tal que els visats dels collegis

esmentats acreditin les condicions d’habitabilitat dels projectes d’habitatges

referits a l’apartat anterior.

Article 4

Estàndard de superfície per persona i llindar màxim d’ocupació dels habitatges

De conformitat amb el que preveu la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a

l’habitatge, la sobreocupació constitueix una utilització anòmala dels habitatges i

un incompliment de la funció social de la propietat. A i de determinar l’existència

dels supòsits de sobreocupació que preveuen els articles 5.2.c) i 41.1.b) en relació

amb l’article 3.e) de la Llei esmentada, es ixa un estàndard mínim de superfície en

els habitatges que resulta de l’aplicació dels paràmetres següents:

SU = Superfície útil mínima en m².

N = Nombre de persones del programa.

N			2	3	4	5	6	7	8	9	N
SU			20 m²	30 m²	40 m²	48 m²	56 m²	64 m²	72 m²	80 m²	8+8N

Aquest estàndard mínim, en funció del nombre de persones, determina el seu

llindar màxim d’ocupació, i el seu incompliment té els efectes que es deriven de la

Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Se n’exceptuen les unitats

de convivència vinculades per llaços de parentiu, si l’excés d’ocupació no comporta

incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni

genera problemes greus de convivència amb l’entorn. Als efectes d’aquest Decret,

s’entén que existeix parentiu entre els cònjuges, les persones lligades per relació de

consanguinitat i ainitat ins al quart grau o per adopció, i les que compleixin les

condicions previstes en la regulació de la convivència estable en parella.

Article 5

Manteniment de condicions d’habitabilitat de l’habitatge

Els habitatges de nova construcció que obtinguin la cèdula d’habitabilitat, d’acord

amb el nivell que exigeix aquest Decret, hauran de complir, com a mínim, els requisits

establerts per a aquest nivell per obtenir les successives cèdules que se sol·licitin.

Article 6

Activitat d’inspecció

El departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge, els ens locals

i les altres administracions competents poden procedir a la inspecció dels habitatges

per comprovar-ne les condicions d’habitabilitat.

CAPÍTOL II

La cèdula d’habitabilitat

Article 7

Deinició

1. La cèdula d’habitabilitat és l’acte administratiu, contingut en un document

especíic anomenat així, en virtut del qual s’acredita que un habitatge compleix les

condicions de qualitat que preveuen la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret

a l’habitatge, i aquest Decret i que, per tant, és apte per ser destinat a residència

humana.

2. La cèdula s’anomena de primera ocupació quan es refereix a habitatges de

nova construcció, i de segona i successives ocupacions si es refereix a habitatges

usats o preexistents.

Article 8

Obligatorietat de la cèdula

1. Tots els habitatges han de disposar de cèdula d’habitabilitat, de conformitat

amb aquest Decret. Aquesta cèdula té una vigència de 15 anys.

2. Els habitatges de nova construcció i els que hagin sofert modiicacions en

la superfície o s’hi alterin les condicions d’habitabilitat han de disposar de cèdula

prèviament a la seva ocupació.

En la resta de supòsits, i per tal que les persones transmitents puguin lliurar la

cèdula als adquirents, de conformitat amb el que preveu l’article 26.2 de la Llei

18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, cal que els habitatges disposin

de cèdula en el moment en què es produeixi la seva transmissió entre vius, lloguer

o cessió d’ús, incloses les derivades de segones i successives transmissions.

3. En cas d’habitatges promoguts sota qualsevol règim de protecció pública, la

qualiicació deinitiva substitueix la cèdula d’habitabilitat de primera ocupació durant

un període de 15 anys. Un cop transcorregut aquest període des de l’expedició de la

qualiicació deinitiva, les segones i successives transmissions requeriran l’obtenció

de la cèdula d’habitabilitat.

Article 9

Supòsit d’exoneració de l’obligació de lliurar la cèdula

1. Les persones adquirents d’un habitatge poden exonerar de manera expressa

les transmitents de l’obligació de lliurar-los la cèdula d’habitabilitat només en cas

d’habitatges usats o preexistents que hagin de ser objecte d’obres de rehabilitació

que permetin el compliment de les condicions d’habitabilitat, o bé si l’habitatge

s’adquireix per al seu enderroc.

2. En cas d’exoneració per realització d’obres de rehabilitació, s’ha de lliurar un

informe, emès per un tècnic o tècnica competent, que acrediti que l’habitatge pot

obtenir la cèdula d’habitabilitat, quant al compliment de les condicions d’habitabilitat

que preveu aquest Decret, després de l’execució de les obres de rehabilitació.

L’informe s’ha d’acompanyar d’un certiicat vigent, emès per l’ajuntament del

terme municipal on s’ubiqui la inca, en el qual s’acrediti que l’ús d’habitatge està

autoritzat, d’acord amb la normativa urbanística, i que la inca no està sotmesa a

cap expedient de protecció de la legalitat urbanística.

Les persones adquirents dels habitatges han de inalitzar les obres que l’informe

tècnic determini i sol·licitar la cèdula d’habitabilitat en el termini màxim de tres anys

des de la data d’adquisició de l’habitatge i, en tot cas, abans de tornar a transmetre’l

per qualsevol dels títols previstos a l’apartat 2 de l’article 8. Aquesta obligació s’ha

de fer constar per nota marginal en el Registre de la Propietat, que podrà ser cancellada

mitjançant la presentació de la cèdula d’habitabilitat un cop obtinguda.

3. En cas de previsió d’enderroc de l’habitatge adquirit, per tal que es pugui

produir l’exoneració de l’obligació de lliurar la cèdula d’habitabilitat, caldrà que

l’adquirent l’enderroqui en un termini màxim d’un any des de la seva data d’adquisició.

Aquesta obligació s’ha de fer constar per nota marginal en el Registre de la

Propietat, que podrà ser cancel·lada mitjançant certiicació municipal acreditativa

que l’enderroc s’ha efectuat.

4. Els notaris i notàries han de trametre amb periodicitat mensual al departament

de la Generalitat competent en matèria d’habitatge una relació amb les

dades bàsiques dels actes de transmissió d’habitatges en què s’hagin produït

els supòsits d’exoneració de l’obligació de presentar la cèdula previstos en

aquest article.

Article 10

Exigència de cèdula de les empreses subministradores

Les empreses subministradores d’energia elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions

i altres serveis han d’exigir la cèdula d’habitabilitat vigent als usuaris inals

perquè aquests puguin contractar els serveis, i n’han d’incorporar una còpia al seu

expedient de contractació, tot això sens perjudici del compliment d’altres normes

sectorials aplicables.

En el cas d’habitatges amb protecció oicial destinats a primera ocupació, s’ha

d’incorporar una còpia de la qualiicació deinitiva.

Article 11

Contingut de la cèdula

La cèdula ha d’especiicar la superfície útil de l’habitatge i les estances i els espais

que el componen en el moment de la seva emissió.

Article 12

Competència per a l’atorgament de la cèdula

1. El departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge atorga la

cèdula d’habitabilitat a través dels seus serveis corresponents.

També és atorgada pels ens locals quan s’hagi produït la delegació a favor seu, de

conformitat amb el que preveu l’article 26.5 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre,

del dret a l’habitatge, i d’acord amb les normes sobre delegació de competències

de la Generalitat als ens locals que conté el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril,

pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

L’efectivitat de la delegació requerirà que aquesta sigui acceptada per cada ens

local interessat.

2. Els ens locals que s’acullin a la delegació han de mantenir la comunicació

per via telemàtica amb el departament de la Generalitat competent en matèria

d’habitatge per tal que aquest pugui disposar d’informació actualitzada sobre

l’estat de tramitació de les cèdules, a i de mantenir el seguiment de la qualitat del

parc d’habitatges de Catalunya. Aquesta informació ha de tenir el contingut que

es prevegi en el model establert.

3. A més, els ens locals que s’acullin a la delegació han de mantenir l’arxiu

corresponent amb el contingut íntegre dels expedients d’atorgament, denegació

i revocació de cèdules d’habitabilitat. Sens perjudici d’això, mensualment han de

remetre al departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge, preferentment

en suport informàtic, una còpia dels expedients inalitzats.

Article 13

Tramitació de la cèdula de primera ocupació

1. La cèdula d’habitabilitat de primera ocupació s’ha de sol·licitar mitjançant

l’imprès o el suport telemàtic establert.

2. Quan la cèdula es tramiti davant els serveis del departament de la Generalitat

competent en matèria d’habitatge, i es disposi de llicència urbanística de primera

ocupació concedida per l’ens local corresponent, cal acreditar-la i presentar un

duplicat del certiicat inal d’obres i habitabilitat, degudament visat pel col·legi

professional corresponent.

En el cas que no es disposi de llicència de primera ocupació, cal acreditar la

documentació següent:

a) Llicència d’obres o document equivalent.

b) Original del certiicat inal d’obra i d’habitabilitat, signat pel personal tècnic

competent i visat pel col·legi professional respectiu, en el qual s’expressi que l’habitatge

té el nivell d’habitabilitat que exigeix aquest Decret. En el cas que aquest

certiicat no s’aporti, els serveis del departament de la Generalitat competent en

matèria d’habitatge poden, excepcionalment, certiicar l’habitabilitat, sempre que

concorrin circumstàncies justiicades que així ho aconsellin.

c) Original del certiicat de compliment del programa de control de qualitat.

d) Sol·licitud de la llicència municipal de primera ocupació.

3. En els casos en què s’hagi produït la delegació que preveu l’article 26.5 de la

Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, la cèdula d’habitabilitat de

primera ocupació es tramita i atorga pels ens locals respectius. De conformitat amb

el que preveu l’article 27 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge,

l’atorgament de la llicència urbanística de primera ocupació pot portar implícit

l’atorgament, per mitjà d’un altre document, de la cèdula d’habitabilitat.

4. Si hi ha conlicte entre la llicència urbanística de primera ocupació i la cèdula

d’habitabilitat per raons relatives a les condicions d’habitabilitat, la resolució

correspon als serveis de la demarcació territorial del departament de la Generalitat

competent en matèria d’habitatge.

Article 14

Tramitació de la cèdula per a segona i successives ocupacions

1. La cèdula d’habitabilitat per a segona i successives ocupacions se sol·licita

mitjançant l’imprès o el suport telemàtic establert.

2. Els serveis del departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge

atorguen la cèdula per a segona i successives ocupacions, excepte quan s’hagi produït

la delegació que preveu l’article 26.5 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret

a l’habitatge, supòsit en què l’ens local corresponent tramita i atorga la cèdula.

3. En els dos supòsits previstos a l’apartat anterior, per sol·licitar la cèdula s’ha de

presentar un certiicat d’habitabilitat, subscrit per un tècnic o tècnica competent i

visat pel col·legi respectiu, en el qual s’expressi que l’habitatge té les condicions d’habitabilitat

exigides per aquest Decret. El visat ha de ser preferentment telemàtic.

Article 15

Termini de resolució

1. El termini per notiicar l’atorgament o la denegació de la cèdula d’habitabilitat

és de 30 dies hàbils des de la data de recepció en el Registre de la sol·licitud amb

la documentació completa.

2. Si en el termini ixat a l’apartat anterior no s’ha notiicat resolució expressa,

les persones interessades poden entendre estimada la sol·licitud d’obtenció de la

cèdula d’habitabilitat per silenci administratiu positiu, circumstància que es pot

acreditar de conformitat amb el que preveu l’article 43.5 de la Llei 30/1992, de 26

de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment

administratiu comú.

Article 16

Suspensió de la tramitació de la cèdula

La tramitació de la cèdula d’habitabilitat se suspèn per les causes que preveu la

legislació urbanística.

Article 17

Denegació de la cèdula

1. L’incompliment de les condicions d’habitabilitat dóna lloc a la denegació de

la cèdula.

2. La cèdula també s’ha de denegar en el cas d’ediicis l’ocupació com a habitatge

dels quals no compleixi els requeriments urbanístics o d’habitatge exigits

legalment.

3. La denegació ha de contenir la motivació de les raons que fonamenten la

decisió.

Article 18

Revocació de la cèdula

1. D’acord amb el que estableix l’article 26.6 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre,

del dret a l’habitatge, la pèrdua de les condicions mínimes d’habitabilitat que preveuen

la Llei esmentada i aquest Decret comporta la revocació de la cèdula d’habitabilitat,

mitjançant el procediment corresponent amb audiència de la persona interessada,

de conformitat amb el que estableix la normativa de procediment administratiu

comú. La cèdula pot ser revocada per l’òrgan de la Generalitat competent per a

la seva concessió o, en els casos en què s’hagi produït la delegació, per l’ens local

que la va concedir. En aquest darrer cas, l’ens local ha de posar en coneixement

del departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge l’expedient de

revocació, de conformitat amb el que disposa l’article 12 d’aquest Decret.

2. La revocació de la cèdula es pot dur a terme sens perjudici de les mesures

dirigides a la conservació i a la rehabilitació de l’immoble i del règim sancionador

que siguin aplicables.

Article 19

Registre de cèdules

1. El departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge ha de

disposar d’un registre en què han de constar les cèdules atorgades a Catalunya. El

Registre de cèdules ha d’emetre certiicats en què consti si els habitatges disposen

de cèdula d’habitabilitat i, en cas airmatiu, el seu contingut. L’accés a les dades del

Registre i l’emissió de les certiicacions s’han de realitzar de conformitat amb el

procediment que estableix la Llei de règim jurídic de les administracions públiques

i del procediment administratiu comú.

2. Els ens locals que s’acullin a la delegació prevista a l’article 26.5 de la Llei

18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, també poden emetre certiicacions

sobre les cèdules corresponents als habitatges del seu terme municipal, de

conformitat amb el que preveu el paràgraf anterior.

Article 20

Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovació de l’Habitatge

De conformitat amb les funcions d’assessorament que la Llei 18/2007, de 28 de

desembre, del dret a l’habitatge, preveu per al Consell de Qualitat, Sostenibilitat

i Innovació, aquest òrgan consultiu ha d’emetre un informe a petició dels òrgans

competents per a l’atorgament de la cèdula d’habitabilitat en relació amb les discrepàncies

que puguin aparèixer, quant a la interpretació i el compliment de les

previsions tècniques d’habitabilitat.

Article 21

Model de cèdula

El document de la cèdula d’habitabilitat, tant en els casos en què sigui lliurada

per l’Administració de la Generalitat de Catalunya com pels ens locals amb competència

delegada, ha d’ajustar-se al contingut del model que s’estableix a l’annex

3 d’aquest Decret.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

Règim de les condicions d’habitabilitat en el cas d’obres de gran rehabilitació

A l’efecte del que preveu l’apartat 1.a) de l’article 1 d’aquest Decret, les obres de

gran rehabilitació per a les quals s’aplicarà l’annex 1 són només les que comportin

l’enderrocament d’un ediici salvant-ne únicament les façanes, tot i que en aquests

supòsits no s’exigirà el compliment de l’apartat 2.7 de l’annex 1 esmentat, referit a

l’alçada lliure entre forjats.

A la resta d’obres de gran rehabilitació, segons resulten deinides a l’article 3.h) de

la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, se’ls aplicarà l’annex 2.

 

Segona

Règim de les condicions d’habitabilitat en el cas d’obres de reconversió a ús

d’habitatge

1. Els ediicis que reconverteixin el seu ús original al d’habitatges en més del

cinquanta per cent de la seva superfície sobre rasant han de complir l’annex 1,

excepte el seu apartat 2.7.

2. Els ediicis que reconverteixin el seu ús original al d’habitatges en superfície

sobre rasant igual o menor al cinquanta per cent han de complir els apartats 1 i 3

de l’annex 1.

 

Tercera

Divisió d’habitatges preexistents

En cas de divisió d’un habitatge usat o preexistent, un dels habitatges resultants

pot complir l’annex 2, però ha de tenir, en qualsevol cas, una superfície útil mínima

de 40 m². La resta ha de complir els apartats 1 i 3 de l’annex 1.

Quarta

Mesures per potenciar els espais intermedis dels habitatges amb l’exterior

El departament de la Generalitat competent en matèria d’habitatge i el departament

de la Generalitat competent en matèria d’urbanisme impulsaran de manera

coordinada les actuacions necessàries per potenciar i incentivar la implantació dels

espais intermedis dels habitatges amb l’exterior que preveu aquest Decret.

 

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

Règim d’habitabilitat dels habitatges anteriors a la vigència d’aquest Decret

1. Les cèdules d’habitabilitat vàlidament obtingudes amb anterioritat a l’entrada

en vigor d’aquest Decret mantenen la seva eicàcia durant el termini previst a la

normativa vigent en el moment en què van ser concedides. Per a les successives

renovacions de la cèdula, s’han d’aplicar les disposicions que preveu aquest

Decret.

2. No obstant això, les cèdules d’habitabilitat obtingudes amb anterioritat

a l’11 d’agost de 1984 només poden ser renovades si s’acredita que les entitats

per a les quals es demana tenien la condició d’habitatge, de conformitat amb la

legislació que els era d’aplicació en el moment de concessió de la cèdula i sempre

que compleixin les condicions d’habitabilitat de l’annex 2 d’aquest Decret. En

el cas que no puguin demostrar la seva condició d’habitatge, cal que acreditin

l’obtenció del canvi d’ús urbanístic corresponent, si escau, per a l’entitat de què

es tracti, i el compliment per a aquesta de les condicions d’habitabilitat de l’annex

1, apartat 3, d’aquest Decret.

 

Segona

Cèdules sol·licitades amb anterioritat a la vigència d’aquest Decret

1. Les sol·licituds de cèdula d’habitabilitat presentades amb anterioritat a l’entrada

en vigor d’aquest Decret es resoldran de conformitat amb el Decret 259/2003, de

21 d’octubre, sobre els requisits mínims d’habitabilitat en els ediicis d’habitatges

i de la cèdula d’habitabilitat.

2. En el cas de projectes visats abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret, i

per als que es demani llicència d’obres abans d’un any des de la data de visat, les

condicions mínimes d’habitabilitat exigibles als habitatges són les que estableix

el Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els

ediicis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat. També s’aplicaran les condicions

mínimes d’habitabilitat del Decret 259/2003 a les ediicacions de nova construcció

realitzades a l’empara d’una llicència d’obres anterior a l’entrada en vigor d’aquest

Decret. En aquests supòsits, el procediment per a l’atorgament de la cèdula es regeix

segons el que disposa aquest Decret.

 

Tercera

Adequació del planejament urbanístic i les ordenances d’ediicació a les determinacions

d’aquest Decret

1. Tots els instruments de planejament urbanístic aprovats inicialment una vegada

vigent aquest Decret s’han d’ajustar expressament a les determinacions que

aquest estableix.

2. El règim transitori regulat en aquest precepte s’entén sens perjudici de la

regulació especíica sobre sostenibilitat i estalvi energètic que estableix l’apartat

3.2.b) i 3.2.c) de l’annex 1 d’aquest Decret.

 

Quarta

Termini per a l’aplicabilitat del requisit de l’alçada en supòsits de contradicció

amb el planejament urbanístic i les ordenances municipals

Sens perjudici del que preveu la disposició anterior, en els casos en què l’alçada

reguladora deinida pel planejament urbanístic o les ordenances ediicatòries

municipals vigents a l’entrada en vigor d’aquest Decret no permeti el compliment

de l’alçada mínima que preveu l’apartat 2.7 de l’annex 1, durant el període de tres

anys prevaldrà l’alçada reguladora prevista al planejament i les ordenances. Un cop

transcorregut el termini de tres anys sense que s’hagi produït la revisió o modiicació

del planejament urbanístic, s’aplicarà l’alçada reguladora que permeti el compliment

de l’apartat 2.7 de l’annex 1 d’aquest Decret.

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

A partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret, queda derogat el Decret 259/2003,

de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els ediicis d’habitatges

i de la cèdula d’habitabilitat, sens perjudici de la seva aplicació en els supòsits que

preveuen les disposicions transitòries d’aquest Decret.

 

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Es manté la vigència de l’Ordre PTO/377/2003, de 9 de setembre, sobre l’adaptació

a l’ús de sistemes telemàtics del procediment d’atorgament de la cèdula d’habitabilitat,

en tot allò que no s’oposi al contingut d’aquest Decret.

 

Segona

Aquest Decret entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva publicació al Diari

Oicial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 7 d’abril de 2009

JOSÉ MONTILLA I AGUILERA

President de la Generalitat de Catalunya

FRANCESC BALTASAR I ALBESA

Conseller de Medi Ambient i Habitatge

ANNEX 1

Condicions d’habitabilitat dels habitatges de nova construcció

Apartat 1

Deinicions

A l’efecte del que preveu aquest annex, s’entén com a:

Habitatge practicable: l’habitatge que, sense ajustar-se a tots els requeriments

de l’habitatge adaptat, permet, a les persones amb mobilitat reduïda, l’accés

i la utilització de manera autònoma dels espais d’ús comú, les habitacions,

la dotació higiènica mínima i l’equip de cuina en les condicions deinides a

l’apartat 3.4.

Habitatge lexible: l’habitatge concebut de manera que faciliti la seva adaptabilitat

a les necessitats canviants dels seus ocupants i que resti obert a la intervenció dels

usuaris en la seva compartimentació.

Espais intermedis amb l’exterior: els que, situats fora de l’envolupant tèrmic

de la superfície habitable interior i que no disposin de calefacció ni refrigeració,

puguin oferir una resposta versàtil i eicaç davant dels condicionaments tèrmics,

acústics o de millora de les possibilitats d’estalvi energètic de l’habitatge en

les diferents estacions climàtiques i orientacions. Es consideren com a espais

intermedis amb l’exterior les galeries, les tribunes, els porxos i les terrasses

cobertes.

Dotació higiènica obligatòria: és el conjunt d’aparells higiènics que correspon a

un habitatge, segons el seu nombre d’habitacions.

Longitud de façana: la que resulta de mesurar la línia recta que uneix els punts

extrems de la porció de façana que limita l’habitatge.

Perímetre de façana de l’habitatge: el que resulta de la suma de les longituds de

cada una de les façanes que donin a un espai obert, pati d’illa o de parcel·la, que

deinides pel planejament vigent en cada cas siguin aptes per complir les condicions

exigides de ventilació i il·luminació. Per considerar porcions de façanes diferents,

les longituds d’aquestes façanes han de formar entre si un angle amb un valor situat

entre 60 i 120 graus, sense tenir en compte els cossos sortints, i en cas d’una

façana a pati de parcel·la, la longitud de façana és el màxim polígon còncau que es

pot inscriure en planta.

Superfície útil interior: és la superfície compresa dins el perímetre deinit per

la cara interna dels tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície

útil, en quedarà exclosa la superfície ocupada pels tancaments interiors de l’habitatge,

siguin ixes o mòbils, pels elements estructurals i per les canalitzacions o

conductes amb secció horitzontal superior a 0,01 m², així com les superfícies de

les zones amb una alçada lliure inferior a 1,90 m. Quan l’habitatge es desenvolupi

en més d’una planta, la superfície ocupada per l’escala interior es comptabilitzarà

com a superfície útil.

Llums directes: en els espais d’ús comú i les habitacions, qualsevol punt de la seva

apertura obligatòria a l’exterior ha de tenir la visió, dins d’un angle de 90 graus la

bisectriu del qual sigui perpendicular a la façana, d’un segment horitzontal de 3 m

situat paral·lelament a la façana a una distància de 3 m.

Apartat 2

Condicions d’habitabilitat exigibles als ediicis d’habitatges

2.1 Accessibilitat.

Tots els ediicis plurifamiliars d’obra nova i els que resultin de la reconversió d’un

ediici existent i d’obres de gran rehabilitació que afectin el conjunt de l’ediici han

de disposar d’un itinerari practicable per accedir a cadascun dels habitatges.

2.2 Accés i espais comuns de circulació.

1. L’accés a l’habitatge s’ha de fer a través d’un espai d’ús públic, d’un espai

comú o d’un espai annex al mateix habitatge al qual es tingui accés de la mateixa

manera.

2. Els espais comuns situats davant de la porta de l’ascensor han de permetre la

inscripció d’un cercle d’1,50 m de diàmetre.

2.3 Escales.

El nombre, les dimensions, la ventilació i les característiques de les escales han de

correspondre amb la regulació especíica de seguretat en cas d’incendis i seguretat

d’utilització que determina la normativa vigent.

2.4 Ascensors.

1. Els ediicis d’habitatges han de disposar d’ascensor sempre que aquest sigui

imprescindible per convertir en practicables els itineraris des de l’exterior de l’ediici

a l’accés a cadascun dels habitatges. Excepcionalment, en els ediicis de planta

baixa més una planta, situats en solars entre mitgeres i que tinguin un màxim de

quatre habitatges a la planta superior, s’hi admetran les plataformes elevadores per

a ús dels usuaris dels habitatges.

2. Els ediicis d’habitatges de nova construcció han de disposar de dos ascensors

quan es compleixi qualsevol dels supòsits següents: que el recorregut d’accés que

uneix la via pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar o baixar un desnivell de

sis o més plantes amb més de 12 habitatges o que se superi el servei a 32 habitatges

o més, per sobre o per sota de la planta d’accés.

2.5 Patis de ventilació.

1. Els patis, si són coberts per una claraboia, han de tenir una sortida d’aire en el seu

coronament amb una superfície no inferior a la de la seva superfície en planta.

2. Els patis de ventilació o relacionats amb l’ús de l’habitatge no podran utilitzarse

per a la ventilació directa d’aparcaments col·lectius ni de locals amb activitats

industrials o sorolloses.

2.6 Dotacions comunitàries.

A partir de vuit habitatges, els ediicis han de comptar amb un espai per a ús de la

comunitat, accessible des de l’exterior o zones comunes, d’una superfície mínima

de 3 m² i una alçada no inferior a 2,20 m. Aquesta superfície s’ha d’incrementar en

0,20 m² per cada nou habitatge que excedeixi aquest nombre. Aquest espai ha de

disposar de desguàs, punt de llum i presa d’aigua.

2.7 Alçada mínima construïda.

Als ediicis d’obra nova, l’alçada lliure entre forjats de plantes amb ús d’habitatge

ha de ser com a mínim de 2,70 m.

2.8 Infraestructura comuna de telecomunicacions.

Els ediicis d’habitatges han de disposar d’una infraestructura comuna de telecomunicacions,

de conformitat amb la normativa vigent en matèria de telecomunicacions.

 

Apartat 3

Condicions d’habitabilitat exigibles als habitatges

3.1 Habitabilitat i ocupació.

Tots els habitatges han de ser aptes per a l’ocupació de dues persones, i han de

constar, com a mínim, d’una estança, una cambra higiènica i un equip de cuina;

admetre directament la instal·lació d’un equip de rentat de roba; preveure una solució

per a l’assecat natural de la roba, i tenir una superfície útil interior no inferior

a 40 m².

3.2 Sostenibilitat i estalvi energètic.

Els habitatges han de ser concebuts atenent l’aproitament de les condicions

naturals del clima. En particular, disposaran d’elements arquitectònics que, tenint

en compte la relació interior-exterior, proporcionin una resposta sostenible als

requeriments climàtics, i la seva concepció i compartimentació han de garantir la

ventilació transversal natural provocada per la disposició de façanes i/o patis de

ventilació.

Resten exclosos del compliment de la condició de ventilació transversal natural

els habitatges que es trobin en qualsevol dels supòsits següents:

2.a) Els que es trobin en ediicis subjectes a planejament general o derivat aprovat

inicialment abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret, llevat que una modiicació

d’aquest planejament amb nous paràmetres i ordenació de volums que comportin

alteracions en la tipologia dels habitatges permeti el seu compliment.

2.b) Els que es trobin en sòls urbans consolidats.

2.c) En tot cas, els de superfície útil inferior a 50 m².

Els habitatges que es trobin dins dels supòsits de l’apartat anterior han de dotar-se

de sistemes de ventilació forçada natural o mecànica destinats especíicament a la

renovació interior de l’aire, o disposar d’un pati en el qual, com a mínim, es pugui

inscriure un cercle de 1,80 m de diàmetre.

3.3 Compartimentació.

1. La compartimentació de l’habitatge serà lliure, amb l’única limitació que

els espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se i que els destinats a

cambres higièniques siguin recintes independents.

2. La compartimentació de l’habitatge podrà ser concebuda amb criteris

de lexibilitat, sempre que es mantinguin inalterables, de conformitat amb

el projecte tècnic original: la dotació obligatòria de caràcter ix consistent en

l’equip de cuina i les cambres higièniques, els elements que tinguin una funció

estructural o siguin elements comuns a l’ediici i els que conformin el tancament

amb l’exterior.

3. Cap espai de l’habitatge no pot servir d’accés obligat a qualsevol local que no

sigui d’ús exclusiu del mateix habitatge.

4. Les cambres higièniques no poden servir de pas obligat a la resta de peces

que integrin l’habitatge.

3.4 Accessibilitat.

1. Els habitatges han de ser, com a mínim, practicables, i han de complir les

condicions següents:

1.a) Que a la cuina (C) es pugui inscriure un cercle d’un metre i vint centímetres

de diàmetre (1,20 m), lliure de l’afectació del gir de les portes, entre els paraments

i/o l’equipament ix d’aquesta.

1.b) Que es garanteixi l’accés als aparells que integrin la dotació mínima higiènica

(dutxa/banyera, vàter i rentamans) de manera que permetin la inscripció, entre 0

i 0,70 m d’alçada, d’un cercle d’un metre i vint centímetres (1,20 m) de diàmetre,

lliure de l’afectació del gir de les portes.

1.c) Que la porta d’accés a l’habitatge i les dels espais practicables tinguin una

amplada mínima de pas de 0,80 m i una alçada lliure mínima de 2 m.

1.d) Que els espais destinats a la circulació tinguin una amplada mínima d’un

metre (1 m) i permetin la inscripció d’un cercle d’un metre i vint centímetres (1,20

m) davant les portes d’accés als espais practicables.

2. En els habitatges d’una habitació, aquesta ha de ser practicable. En la resta

d’habitatges, com a mínim dues habitacions han de tenir la condició de practicables.

En el cas que l’habitatge es desenvolupi en diferents nivells, han de ser practicables,

com a mínim, l’accés, una cambra higiènica, la cuina, un espai d’ús comú o una

habitació.

3. Les portes d’accés als espais interns de l’habitatge que no siguin practicables

han de tenir una amplada lliure mínima de pas de 0,70 m i una alçada lliure mínima

de 2 m.

4. L’amplada lliure mínima de les escales interiors d’un mateix habitatge serà de

0,90 m. Disposaran de baranes no escalables de 0,90 m d’alçada.

3.5 Alçada mínima habitable.

L’alçada lliure entre el paviment acabat i el sostre ha de ser com a mínim de 2,50

m. En el cas de cambres higièniques, cuines i espais de circulació, aquesta alçada

no serà inferior a 2,20 m. En el cas de cobertes inclinades, el valor mitjà de l’alçada

mínima no ha de ser inferior a 2,50 m.

3.6 Façana mínima.

1. Tots els habitatges han de disposar com a mínim d’una façana oberta a l’espai

lliure exterior a l’ediici, deinit així en el planejament corresponent, sigui aquest

públic o privat. Aquesta façana ha d’oferir ventilació i il·luminació com a mínim a

un dels espais de la zona d’ús comú de l’habitatge (EM), que no podrà ser exclusivament

la cuina quan aquesta sigui segregada.

2. El perímetre mínim de façana exigible als habitatges (L) es determina en

funció de la seva superfície útil (S), i no podrà ser inferior a la relació S/9 mesurada

en metres lineals.

3. En l’habitatge desenvolupat en diferents plantes es comptabilitzaran les longituds

de façana de cada nivell en què el forjat limiti amb la façana.

En el supòsit d’una planta amb altell sense obertures directes a l’exterior i separat

de la façana a través d’un doble espai, per al còmput del perímetre de façana de

l’habitatge no es comptabilitzarà la superfície útil de la planta altell si el requisit de

disposar de les peces obligatòries es compleix en la planta inferior.

3.7 Espais d’ús comú.

1. La superfície mínima del conjunt d’espais que integren la zona d’ús comú

–sala d’estar (E), menjador (M), cuina (C)– es determina en funció del nombre

d’habitacions, de conformitat amb el quadre següent:

Nre. d'habitacions			1	2	3	4 o més
Superfície EMC			20 m²	24 m²	26 m²	30 m²

El conjunt de l’EMC es pot reduir ins a un 10% en la seva superfície útil, sempre

que aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta

d’habitacions del mateix habitatge.

2. Quan la cuina sigui segregada, la seva superfície mínima ve determinada en

funció del nombre d’habitacions, d’acord al quadre següent:

Nre. d'habitacions			1	2 o més
Superfície EMC			20 m²	30 m²

3. El conjunt EMC pot constituir un espai únic.

4. L’espai que contingui la sala d’estar (E) i/o el menjador (M) ha de permetre la

inscripció entre paraments d’un cercle de diàmetre de tres metres (3 m). En aquest

espai, el contacte amb la façana serà d’una amplada mínima de dos metres (2 m),

sense que s’admetin estrangulacions en planta inferiors a un metre i cinquanta

centímetres (1,50 m).

5. A la cuina, l’espai lliure entre el taulell de treball i la resta d’equipament o paraments

ha de tenir una amplada mínima d’un metre i vint centímetres (1,20 m).

6. En el cas que l’espai de la cuina s’integri a la zona del menjador (M) o de la

sala d’estar-menjador (EM), la superfície vertical oberta que relacioni aquests espais

no ha de ser inferior a tres metres i mig quadrats (3,50 m²).

3.8 Habitacions.

1. Les superfícies útils de les habitacions es determinen d’acord amb el quadre

següent:

Nre. d'habitacions			1	2	3	4 o més
Superfície H1			>=10 m²	>=10 m²	>=10 m²	>=10 m²
Superfície H2			-	>=8 m²	>=8 m²	>=8 m²
Superfície H3			-	-	>=8 m²	>=8 m²
Superfície H4			-	-	-	>=8 m²

Les habitacions poden reduir ins a un 10% la seva superfície útil, sempre que

aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície igual en la resta

d’habitacions del mateix habitatge.

2. Com a mínim, en una de les habitacions amb superfície igual o superior a 9

m², s’hi ha de permetre la inscripció d’un cercle de 2,60 m de diàmetre, i a la resta

es podrà inscriure un cercle de 2 m de diàmetre.

3.9 Ventilació i il·luminació natural.

1. Els espais d’ús comú i les habitacions han de tenir ventilació i il·luminació

natural directa des de l’exterior mitjançant obertures d’una superfície no inferior

a 1/8 de la seva superfície útil comptabilitzada entre 0 i 2 m d’alçada respecte del

paviment.

2. A l’efecte del càlcul de la superfície de ventilació i il·luminació, els espais

intermedis tenen la consideració d’espais exteriors.

3.10 Espais per a l’emmagatzematge.

1. Tots els habitatges han de disposar, com a mínim, d’una superfície destinada

a l’emmagatzematge personal i general, d’acord amb el quadre següent:

Nre. d'habitacions			1	2	3 o més
Emmagatzematge personal			1,00 m²	2,00 m²	3,00 m²
Emmagatzematge general			0,70 m²	0,70 m²	0,70 m²
Total emmagatzematge			1,70 m²	1,70 m²	1,70 m²

2. Per tal que una superfície tingui la condició d’espai destinat a l’emmagatzematge

personal, ha de disposar d’unes dimensions no inferiors a 0,55 m de fons,

una amplada de 0,50 m, i una alçada d’1,50 m.

3. Perquè una superfície tingui la condició d’espai destinat a l’emmagatzematge

general ha de disposar d’unes dimensions no inferiors a 0,30 m de fons, una amplada

de 0,40 m i una alçada d’1,50 m.

4. Els espais destinats a l’emmagatzematge es poden situar fora de les habitacions,

i les seves superfícies es comptabilitzaran amb independència de les superfícies

dels espais on s’ubiquin.

3.11 Cambres higièniques.

1. Tots els habitatges han de disposar, com a mínim, d’una dotació d’aparells

destinats a la higiene, d’acord amb el quadre següent:

Nre. d'habitacions			1,2 o 3	4 o més
Vàter			1	2
Rentamans			1	2
Plats de dutxa/banyera			1	1

2. Els aparells destinats a la higiene se situaran en les cambres higièniques, i la

seva agrupació és lliure.

3.12 Espai per rentar la roba.

1. Tots els habitatges de dues o més habitacions han de disposar d’un espai reservat

a la rentadora de roba, d’una superfície mínima d’1,40 m². Aquest espai ha

de comptar amb ventilació a l’exterior mitjançant una apertura o ventilació forçada

estàticament o mecànicament. Si la rentadora de roba s’integrés a la zona de la cuina,

la superfície mínima d’aquesta s’incrementarà en un metre quadrat.

2. Si la rentadora de roba s’integrés en una cambra higiènica, tindrà la consideració

de dotació ixa a efectes del compliment de les condicions d’accessibilitat per

a persones amb mobilitat reduïda.

3.13 Estenedor.

1. A tots els habitatges s’ha de preveure una solució per a l’assecament natural

de la roba.

2. Quan es disposi d’un espai destinat a l’assecat natural de la roba, aquest comptarà

amb un sistema permanent de ventilació, estarà protegit de vistes des de l’espai

públic i no haurà d’interferir en les llums directes de cap apertura necessària per a

la il·luminació o ventilació exigides als espais d’ús comú o habitacions.

3. A més dels patis de ventilació, es pot disposar de patis destinats a estendre

la roba sempre que les seves dimensions permetin inscriure un cercle d’1,80 m de

diàmetre.

4. Els estenedors podran ser col·lectius, coberts o descoberts, i protegits de vistes

des de l’espai públic.

3.14 Espais intermedis amb l’exterior.

Si els espais intermedis amb l’exterior són tancats, han de disposar d’una superfície

vidrada no inferior al 60% de la seva superfície de façana. La superfície d’illuminació

i ventilació no ha de ser inferior a la suma de les superfícies d’il·luminació

i ventilació de les estances que s’obrin a l’exterior.

3.15 Dotació/equip.

Tots els habitatges han de disposar de:

a) Els serveis d’aigua freda i calenta, evacuació d’aigües i electricitat, d’acord

amb la normativa vigent.

b) Un equip higiènic que estigui format, com a mínim, per un rentamans, un

vàter i una dutxa.

c) Un equip de cuina que estigui format, com a mínim, per una aigüera i un aparell

de cocció, i que disposi d’un sistema especíic d’extracció mecànica sobre l’aparell

de cocció connectat que permeti l’extracció de bafs i fums ins a la coberta.

d) La instal·lació completa per a un equip de rentat de roba.

e) Un porter electrònic o sistema similar que faciliti l’entrada i permeti la comunicació

interactiva des de l’accés a l’ediici amb qualsevol habitatge.

f) Un sistema d’accés als serveis de telecomunicacions de manera que l’habitatge

pugui disposar, com a mínim, dels serveis especiicats a la normativa que regula

les infraestructures comunes de telecomunicacions.

3.16 Elements de protecció de l’habitatge.

Els desnivells superiors a 0,60 m han d’estar protegits per elements protectors o

baranes resistents als cops.

ANNEX 2

Condicions d’habitabilitat en els habitatges usats o preexistents

1 Composició

Tots els habitatges usats o preexistents han d’estar compostos, com a mínim, per

una sala, una cambra higiènica i un equip de cuina, i han de permetre la instal·lació

directa d’un equip de rentat de roba.

2 Accés

2.1 L’accés a l’habitatge s’ha de fer a través d’un espai públic, d’un espai comú

o d’un espai annex al mateix habitatge al qual es tingui accés de la mateixa manera.

2.2 L’accés a l’habitatge és la porta que comunica l’habitatge amb l’exterior.

Aquest accés no pot servir d’accés obligat a qualsevol local que no sigui d’ús exclusiu

del mateix habitatge o comunitari.

2.3 Els espais d’accés de l’ediici que el conté han de tenir un sistema elèctric

d’il·luminació de manera que quan s’hi transiti puguin quedar il·luminats.

3 Construcció

La construcció que conforma o afecta l’habitatge ha de:

a) Ser sòlida.

b) Evitar que traspuï humitat.

c) Ser estanca a les aigües pluvials.

d) Evitar la inundació de l’habitatge.

e) Tenir el sòl trepitjable, tant de l’habitatge com del seu accés. El sòl ha d’estar

completament pavimentat, no ser polsegós i no implicar perill per a les persones.

On hi hagi un desnivell superior a 0,60 m s’haurà de disposar d’elements protectors

o baranes resistents als cops.

4 Superfície útil

4.1 La superfície útil mínima dels habitatges usats o preexistents a l’entrada

en vigor d’aquest Decret és de 20 m², excepte en el supòsit que preveu la disposició

addicional tercera.

La superfície útil interior és la compresa dins el perímetre deinit per la cara interna

dels tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície útil, en quedarà

exclosa la superfície ocupada pels tancaments interiors de l’habitatge, siguin ixes

o mòbils, pels elements estructurals i per les canalitzacions o conductes amb secció

horitzontal superior a 0,01 m², així com les superfícies de les zones amb una alçada

lliure inferior a 1,90 m i les superfícies de terrasses i altres elements exteriors.

4.2 Excepcionalment, s’admeten habitatges amb una superfície útil mínima

d’entre 15 m² i 20 m² que hagin estat construïts amb llicència d’obres sol·licitada

abans de l’1 de febrer de 1984 i que disposin de cèdula d’habitabilitat vigent

obtinguda abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret. Aquesta cèdula caducarà

en el moment en què es produeixi, per qualsevol títol, la transmissió de la propietat

o de la possessió d’aquests habitatges, i no podran tornar a obtenir cèdula

d’habitabilitat.

—5 Peces

5.1 La sala és un espai d’ús comú que haurà de disposar d’una superfície útil no

inferior a 10 m², sense cap estrangulament en planta inferior a 1,40 m, admetre la

inscripció d’un quadrat que mesuri 2,40 x 2,40 m i no contenir cap aparell higiènic.

Si conté l’equip de cuina, la superfície útil mínima serà de 14 m².

La sala haurà de disposar d’una apertura en façana a l’espai públic, pati d’illa o

pati de parcel·la, directa o a través d’una galeria, de manera que entre 0,80 m i 2,00

m d’alçària tingui, com a mínim, una superfície de 0,80 m², i no podrà fer-se, en cap

cas, a través de la sala la ventilació obligatòria de cap altra peça. Si l’apertura és al

pati de parcel·la, aquest no tindrà una superfície en planta inferior a 4 m².

5.2 Les habitacions hauran de tenir una superfície útil no inferior a 5 m² i admetre

la inscripció d’un quadrat que mesuri en planta 1,80 x 1,80 m. S’hauran de

poder independitzar i no podran contenir cap vàter, safareig o abocador, ni l’equip

obligatori de cuina o de rentat de roba.

Les habitacions hauran de disposar d’una apertura en façana a l’espai públic, pati

d’illa o pati de parcel·la, directa o a través d’una galeria, de manera que entre 0,80

m i 2,00 m d’alçària tinguin, com a mínim, una superfície de 0,40 m².

5.3 La galeria és la peça que té un inestral que dóna directament a l’aire lliure

amb una superfície en alçada no inferior a la superfície en planta de la mateixa

galeria.

5.4 Una apertura és una porta o inestra practicable. La superfície d’una apertura

és la del seu pas obert o de la seva superfície translúcida.

6 Equip

L’equip mínim del qual ha d’estar dotat un habitatge perquè sigui habitable ha de

complir els requisits següents:

6.1 Tenir una instal·lació d’aigua freda i calenta que:

a) Estigui en bon estat.

b) Com a mínim, serveixi a la pica de la cuina, a un lavabo i a una dutxa o

banyera.

c) Si el subministrament és per captació pròpia o per aforament, que disposi d’un

dipòsit de reserva de 200 litres.

d) Permeti un consum seguit de 50 litres d’aigua a una temperatura de 40 graus

i amb un cabal de 10 litres per minut.

6.2 Disposar d’un sistema d’evacuació d’aigües residuals de manera que:

a) Estigui en bon estat.

b) Connecti amb tot l’equip que el requereixi.

c) Tots els desguassos tinguin un dispositiu sifònic.

d) Si en el seu entorn hi ha una xarxa pública de clavegueres, que connecti

amb aquesta, i si no n’hi ha, que les aigües brutes no s’aboquin a l’exterior si no es

depuren prèviament.

6.3 Si l’habitatge està situat en un nucli urbà, o té la possibilitat d’estar connectat

a una xarxa exterior de subministrament d’energia elèctrica amb condicions

econòmiques similars a les d’un habitatge situat al nucli urbà, ha de disposar d’una

instal·lació interior de manera que:

a) Tingui un punt de llum amb interruptor independent a cada peça.

b) Tingui un endoll per a cada aparell d’equip obligatori.

c) Tingui dos endolls a la sala i a la cuina, i un a les habitacions. En cas que la

sala contingui l’equip de cuina, ha de disposar com a mínim de quatre endolls.

d) No impliqui un risc per a les persones ni pertorbacions en el funcionament

normal d’altres instal·lacions.

6.4 Disposar d’un equip higiènic, entès com els aparells higiènics que, amb

la dotació d’aigua corrent corresponent i el desguàs, estan destinats a la higiene i

l’evacuació del cos humà, de manera que:

a) Estigui format com a mínim per un lavabo, un vàter i una dutxa en bon estat.

b) El vàter ha d’estar inclòs en una cambra higiènica independitzable.

c) La dutxa ha de tenir impermeabilitzat el seu sòl i els seus paraments ins a

una alçada de 2,10 m.

d) La cambra higiènica tingui una ventilació a l’aire lliure directa o a través d’un

conducte en el qual s’activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és vertical,

la ventilació pot ser activada estàticament.

6.5 Tenir instal·lat un equip de cuina de manera que:

a) Estigui format com a mínim per una pica i un aparell de cocció elèctric o de

gas.

b) Estigui en una mateixa peça.

c) La peça on estigui inclòs no contingui cap aparell de l’equip higiènic.

d) La peça on estigui inclòs tingui una ventilació a l’aire lliure directa o a través

d’un conducte en el qual s’activi mecànicament la ventilació. Si el conducte és

vertical, la ventilació pot ser activada estàticament.

6.6 Tenir instal·lat o admetre directament la instal·lació d’un equip de rentat

de roba de manera que en l’espai previst hi hagi, com a mínim, una presa d’aigua

freda, un desguàs i una presa de corrent.

ANNEX 3

Models de cèdula d’habitabilitat

1. Model de cèdula d’habitabilitat de primera ocupació.

2. Model de cèdula d’habitabilitat per a segona i successives ocupacions.