DEPARTAMENT MEDI AMBIENT I HABITATGE
DECRET
55/2009, de 7 d’abril, sobre les
condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.
Preàmbul
L’article 137 de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té
competència exclusiva en matèria
d’habitatge. De conformitat amb l’article esmentat,
la Generalitat gaudeix, entre d’altres,
de competències per regular la inspecció i el
control sobre la qualitat de la
construcció, la innovació tecnològica i la
sostenibilitat
aplicable als habitatges, la seva
conservació i manteniment, així com la regulació
relativa a la seva habitabilitat.
En el marc del desplegament de
l’Estatut d’autonomia, el 28 de desembre de 2007 va
ser aprovada la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a l’habitatge. La disposició
addicional desena de la Llei esmentada
determina que el Govern ha d’actualitzar
i adaptar el Decret de condicions
d’habitabilitat a les exigències d’aquesta Llei
pel
que fa als criteris de qualitat i als
continguts de la cèdula d’habitabilitat. En aquest
sentit, de l’aprovació de
la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge,
se’n deriva un nou marc
d’exigències respecte dels criteris de qualitat i
habitabilitat
que han de complir els habitatges a
Catalunya, cosa que fa necessària una revisió
del ins ara vigent Decret 259/2003, de
21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat
en els ediicis d’habitatges i de
la cèdula d’habitabilitat.
Amb la inalitat de desplegar la Llei
esmentada, aquest Decret s’estructura
seguint una sistemàtica semblant
a la del Decret que es deroga, a i de facilitar-ne
la ràpida assimilació
pels operadors que l’han d’aplicar. Tot i així,
caldrà tenir en
consideració que la Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, regula
alguns aspectes de manera suicientment
detallada, per la qual cosa aquests seran
aplicables sense necessitat de
desplegament normatiu.
El primer capítol del Decret se
centra en el desplegament de les disposicions
generals, amb la determinació
del seu objecte, que és, d’una banda, deinir les
condicions
d’habitabilitat dels habitatges,
distingint-ne els nivells d’exigència segons
siguin de nova construcció o
usats –també anomenats “preexistents”,
segons la
terminologia de la Llei 18/2007, de 28
de desembre, del dret a l’habitatge– i, d’altra
banda, regular la cèdula
d’habitabilitat com a instrument mitjançant el qual
s’efectua
la comprovació del compliment
d’aquests requisits. Aquest primer capítol fa
especial referència a la
coordinació necessària amb el planejament urbanístic,
a i
que en la seva tramitació es
pugui comprovar de manera efectiva la idoneïtat dels
paràmetres que en el procés
ediicatori afectaran la tipologia dels habitatges, per
obtenir-ne la millor racionalitat
distributiva i des del punt de vista mediambiental.
A banda d’això, en aquest
capítol es concreta l’estàndard de superfície
per persona
en els habitatges i el seu llindar
màxim d’ocupació, amb la inalitat de contribuir a
la
lluita contra una utilització
anòmala dels habitatges, com ara la seva sobreocupació,
de conformitat amb el que preveu la
Llei del dret a l’habitatge.
El segon capítol està
dedicat a la regulació de la cèdula d’habitabilitat,
i n’estableix
l’obligatorietat per a tots els
habitatges de Catalunya. Això es pot sintetitzar en la
necessitat que disposin de cèdula,
abans de la seva ocupació, tant els habitatges
nous com els resultants de la
reconversió d’una ediicació existent o d’unes
obres
de gran rehabilitació, mentre
que per a la resta de casos, és a dir, els habitatges usats
o preexistents, només caldrà
que en disposin quan es procedeixi a la transmissió
o la cessió del seu ús.
Sens perjudici d’això, es tingui o no la cèdula
d’habitabilitat
vigent, tots els habitatges sempre han
de mantenir com a mínim les condicions
d’habitabilitat per a les quals
se’ls va concedir la cèdula, en compliment del deure
de conservació i rehabilitació
que correspon als propietaris i propietàries de qualsevol
habitatge.
Així mateix, aquest segon
capítol efectua una precisió en el sentit d’establir
que en
els supòsits d’exoneració
de l’obligació de presentar la cèdula que
estableix l’article
132.a) de la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a l’habitatge, els informes que
han d’emetre els tècnics
competents s’han de referir a les condicions d’habitabilitat
dels habitatges i no a aspectes
relatius a la legalitat urbanística que, perquè també
sigui de compliment obligat per a la
concessió de la cèdula, s’hauran d’acreditar
mitjançant un certiicat de
l’ajuntament on s’ubiqui la inca que es pretén
transmetre.
També s’afegeix la
possibilitat d’exoneració als transmitents de
l’obligació de lliurar
la cèdula quan l’habitatge
s’adquireix per al seu enderroc.
Finalment, aquest capítol es
dedica també al procediment d’atorgament de la
cèdula, amb incidència en
la possibilitat que els ens locals puguin atorgar-la quan
s’hagi produït la delegació
a favor seu, de conformitat amb el que preveuen la Llei
del dret a l’habitatge i la
normativa de règim local de Catalunya. Per a l’efectivitat
de la delegació de competències,
serà necessària l’acceptació de cada ens
local
interessat.
Les condicions d’habitabilitat
dels habitatges, atès que es tracta de qüestions
eminentment
tècniques, es regulen en els dos
annexos especíics del Decret. El primer
es dedica als habitatges de nova
construcció i els que resultin de la reconversió d’un
ediici existent o d’obres de gran
rehabilitació, i el segon tracta de les condicions
d’habitabilitat en els habitatges
preexistents a aquest Decret.
Pel que fa al primer annex, cal
destacar el seu objectiu d’adaptar el model d’habitatge
que sorgeix de les normatives vigents a
la realitat de les llars actuals. Si bé
el ins ara vigent Decret 259/2003, de
21 d’octubre, ja declarava l’objectiu d’adaptar
la tipologia dels habitatges mitjançant
fórmules més lexibles que les tradicionals,
en aquest Decret es dóna un pas
endavant en aquest sentit i s’introdueixen, entre
d’altres novetats, el foment de
tipologies lexibles i adaptables a diferents maneres
d’habitar, l’ús
universal de l’habitatge dels col·lectius amb diicultats
de mobilitat
temporal o permanent o el foment de
l’eiciència energètica dels habitatges. En
aquest sentit, l’apartat primer
d’aquest annex 1 es destina a les deinicions dels
conceptes que es consideren necessaris
per a la correcta comprensió d’allò que es
regula. L’apartat segon es
refereix a les condicions d’habitabilitat dels ediicis de
nova construcció que contenen
habitatges i recull el conjunt de prestacions que
han d’oferir aquests ediicis,
essencialment en aspectes relatius a accessibilitat o
dotacions al servei de la comunitat.
L’apartat tercer de l’annex 1 es refereix a les
condicions d’habitabilitat dels
nous habitatges, entre les quals cal destacar la seva
voluntat de relacionar el dret de
disposar d’un habitatge digne amb el paràmetre de
la superfície desitjable, perquè
aquesta condició es pugui complir. Així mateix, es
concreten les condicions relatives a
accessibilitat, lexibilitat, sostenibilitat i estalvi
energètic, que en la nova Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge,
es coniguren com a requisits de
qualitat del parc immobiliari, i s’estableixen les
prestacions que ha d’oferir
l’habitatge a i de garantir condicions de confort i qualitat
de vida. Com a elements diferencials
més signiicatius respecte de les normatives
existents, es pot destacar la
potenciació de la lexibilitat i la indiferenciació
d’espai
de les estances de l’habitatge,
especíicament de les habitacions d’ús individual,
la
llibertat en la compartimentació,
la garantia d’accessibilitat, el reconeixement de
dotacions necessàries, com ara
l’emmagatzematge o el rentat de roba, i el foment
dels espais intermedis amb l’exterior.
L’annex segon regula les
condicions d’habitabilitat que han de tenir els habitatges
preexistents a l’entrada en vigor
d’aquest Decret, amb escasses modiicacions
respecte de la normativa anterior, atès
que en aquest cas la novetat principal ha
de sorgir de la generalització
de les inspeccions tècniques dels ediicis, aspecte ja
previst en la mateixa Llei 18/2007, de
28 de desembre, del dret a l’habitatge. Les
modiicacions que s’inclouen
en aquest Decret tenen el doble objectiu d’adequarse
en alguns aspectes a la realitat dels habitatges ja construïts
i de permetre una
adaptació gradual a les
exigències de qualitat de la societat actual.
Per acabar, l’annex tercer conté
els models de cèdula d’habitabilitat per a habitatges
de nova construcció i per a
habitatges preexistents.
Per tot això, d’acord amb
els dictàmens del Consell de Treball, Econòmic i Social
de Catalunya i el dictamen de la
Comissió Jurídica Assessora, a proposta del
conseller de Medi Ambient i Habitatge i d’acord amb el Govern,
DECRET:
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article
1
Objecte
1.
Aquest Decret regula les condicions d’habitabilitat
que han de tenir els habitatges
en
el territori de Catalunya, amb independència que tinguin
o no protecció
oicial,
diferenciant:
a)
Habitatges de nova construcció, concepte en el qual
s’inclouen els d’obra
nova
i els resultants de la reconversió d’una ediicació
existent o d’obres de gran
rehabilitació.
Aquests habitatges han de complir com a mínim les condicions
d’habitabilitat
previstes
a l’annex 1.
b)
Habitatges usats o preexistents, que han de complir com a
mínim les condicions
d’habitabilitat
que es determinen a l’annex 2.
2.
Sens perjudici del que preveu aquest Decret, tots els habitatges
han de complir
també
les condicions que s’estableixen a la resta de les normes
sectorials aplicables.
Article
2
Coordinació amb el planejament
urbanístic i amb les ordenances ediicatòries
municipals
1.
El planejament urbanístic ha de ser coherent amb les
determinacions que en
matèria
d’habitabilitat dels habitatges regulen la Llei 18/2007,
de 28 de desembre,
del
dret a l’habitatge, i aquest Decret. Amb aquesta inalitat,
els instruments d’ordenació
urbanística
que afectin l’ús residencial han d’establir
les determinacions
oportunes
per tal que la nova ediicació que es faci en execució
del Decret pugui
complir
les determinacions sobre habitabilitat de la Llei del dret
a l’habitatge i
d’aquest
Decret.
2.
Les ordenances ediicatòries municipals han de respectar
les determinacions
d’aquest
Decret, sens perjudici que puguin contenir normes de qualitat
més exigents
que
les normes d’habitabilitat que s’hi contenen.
3.
Amb caràcter previ a l’atorgament de les llicències
urbanístiques de construcció
i
d’ediicació de nova planta i les d’ampliació,
reforma, modiicació o rehabilitació
d’habitatges
o ediicis amb habitatges, previstes a l’article 179
del Text refós de la
Llei
d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de
26 de juliol, els ens locals
han
de controlar que els projectes presentats compleixen amb les
determinacions
d’aquest
Decret.
Els
ens locals que per manca de serveis tècnics ho demanin
poden ser
assistits
en la realització d’aquest control per un altre
ens local o per altres
administracions
d’àmbit territorial superior, de conformitat
amb el que preveuen
els
apartats 3 i 4 de l’article 8 de la Llei 18/2007, de
28 de desembre,
del
dret a l’habitatge.
Article
3
Dades per incloure en els projectes
tècnics a presentar per a l’obtenció de
la llicència
d’obres d’ediicació
1.
En els plànols dels projectes d’habitatges de
nova construcció o els que hagin
sofert
modiicacions en la superfície o alterin les condicions
d’habitabilitat, s’hi
ha
de fer constar, per a cada habitatge, la superfície
útil i el nombre d’estances i
espais
que conté, que han de complir les condicions d’habitabilitat
previstes i que es
classiiquen
com a sala d’estar (E), menjador (M), cuina (C), habitació
(H), cambra
higiènica
(CH), espai destinat a l’emmagatzematge personal (EP),
espai destinat
a
l’emmagatzematge general (EG), espais intermedis amb
l’exterior (EI) i altres
estances
i espais interiors que no siguin passadissos o distribuïdors
(AP).
Els
plànols del projecte han de deinir els elements que,
segons el criteri de lexibilitat
que
preveu l’apartat 3.3 de l’annex 1 d’aquest
Decret, siguin susceptibles
de
ser o no efectivament executats. En el mateix sentit, la memòria
del projecte ha
de
justiicar la viabilitat dels criteris de lexibilitat emprats.
2.
L’Administració de la Generalitat de Catalunya,
els ens locals i els col·legis
d’arquitectes
i d’aparelladors i arquitectes tècnics poden
establir un procediment,
mitjançant
la subscripció del conveni corresponent, per tal que
els visats dels collegis
esmentats
acreditin les condicions d’habitabilitat dels projectes
d’habitatges
referits
a l’apartat anterior.
Article
4
Estàndard de superfície
per persona i llindar màxim d’ocupació
dels habitatges
De
conformitat amb el que preveu la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del dret a
l’habitatge,
la sobreocupació constitueix una utilització
anòmala dels habitatges i
un
incompliment de la funció social de la propietat. A
i de determinar l’existència
dels
supòsits de sobreocupació que preveuen els articles
5.2.c) i 41.1.b) en relació
amb
l’article 3.e) de la Llei esmentada, es ixa un estàndard
mínim de superfície en
els
habitatges que resulta de l’aplicació dels paràmetres
següents:
SU
= Superfície útil mínima en m².
N
= Nombre de persones del programa.
N
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6
|
7
|
8
|
9
|
N
|
SU
|
20 m²
|
30 m²
|
40 m²
|
48 m²
|
56 m²
|
64 m²
|
72 m²
|
80 m²
|
8+8N
|
Aquest
estàndard mínim, en funció del nombre
de persones, determina el seu
llindar
màxim d’ocupació, i el seu incompliment
té els efectes que es deriven de la
Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Se n’exceptuen les unitats
de
convivència vinculades per llaços de parentiu,
si l’excés d’ocupació no comporta
incompliments
manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene
ni
genera
problemes greus de convivència amb l’entorn.
Als efectes d’aquest Decret,
s’entén
que existeix parentiu entre els cònjuges, les persones
lligades per relació de
consanguinitat
i ainitat ins al quart grau o per adopció, i les que
compleixin les
condicions
previstes en la regulació de la convivència
estable en parella.
Article
5
Manteniment de condicions d’habitabilitat
de l’habitatge
Els
habitatges de nova construcció que obtinguin la cèdula
d’habitabilitat, d’acord
amb
el nivell que exigeix aquest Decret, hauran de complir, com
a mínim, els requisits
establerts
per a aquest nivell per obtenir les successives cèdules
que se sol·licitin.
Article
6
Activitat d’inspecció
El
departament de la Generalitat competent en matèria
d’habitatge, els ens locals
i
les altres administracions competents poden procedir a la
inspecció dels habitatges
per
comprovar-ne les condicions d’habitabilitat.
CAPÍTOL II
La cèdula d’habitabilitat
Article
7
Deinició
1.
La cèdula d’habitabilitat és l’acte
administratiu, contingut en un document
especíic
anomenat així, en virtut del qual s’acredita
que un habitatge compleix les
condicions
de qualitat que preveuen la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del dret
a
l’habitatge, i aquest Decret i que, per tant, és
apte per ser destinat a residència
humana.
2.
La cèdula s’anomena de primera ocupació
quan es refereix a habitatges de
nova
construcció, i de segona i successives ocupacions si
es refereix a habitatges
usats
o preexistents.
Article
8
Obligatorietat de la cèdula
1.
Tots els habitatges han de disposar de cèdula d’habitabilitat,
de conformitat
amb
aquest Decret. Aquesta cèdula té una vigència
de 15 anys.
2.
Els habitatges de nova construcció i els que hagin
sofert modiicacions en
la
superfície o s’hi alterin les condicions d’habitabilitat
han de disposar de cèdula
prèviament
a la seva ocupació.
En
la resta de supòsits, i per tal que les persones transmitents
puguin lliurar la
cèdula
als adquirents, de conformitat amb el que preveu l’article
26.2 de la Llei
18/2007,
de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, cal que els
habitatges disposin
de
cèdula en el moment en què es produeixi la seva
transmissió entre vius, lloguer
o
cessió d’ús, incloses les derivades de
segones i successives transmissions.
3.
En cas d’habitatges promoguts sota qualsevol règim
de protecció pública, la
qualiicació
deinitiva substitueix la cèdula d’habitabilitat
de primera ocupació durant
un
període de 15 anys. Un cop transcorregut aquest període
des de l’expedició de la
qualiicació
deinitiva, les segones i successives transmissions requeriran
l’obtenció
de
la cèdula d’habitabilitat.
Article
9
Supòsit d’exoneració
de l’obligació de lliurar la cèdula
1.
Les persones adquirents d’un habitatge poden exonerar
de manera expressa
les
transmitents de l’obligació de lliurar-los la
cèdula d’habitabilitat només en cas
d’habitatges
usats o preexistents que hagin de ser objecte d’obres
de rehabilitació
que
permetin el compliment de les condicions d’habitabilitat,
o bé si l’habitatge
s’adquireix
per al seu enderroc.
2.
En cas d’exoneració per realització d’obres
de rehabilitació, s’ha de lliurar un
informe,
emès per un tècnic o tècnica competent,
que acrediti que l’habitatge pot
obtenir
la cèdula d’habitabilitat, quant al compliment
de les condicions d’habitabilitat
que
preveu aquest Decret, després de l’execució
de les obres de rehabilitació.
L’informe
s’ha d’acompanyar d’un certiicat vigent,
emès per l’ajuntament del
terme
municipal on s’ubiqui la inca, en el qual s’acrediti
que l’ús d’habitatge està
autoritzat,
d’acord amb la normativa urbanística, i que la
inca no està sotmesa a
cap
expedient de protecció de la legalitat urbanística.
Les
persones adquirents dels habitatges han de inalitzar les obres
que l’informe
tècnic
determini i sol·licitar la cèdula d’habitabilitat
en el termini màxim de tres anys
des
de la data d’adquisició de l’habitatge
i, en tot cas, abans de tornar a transmetre’l
per
qualsevol dels títols previstos a l’apartat 2
de l’article 8. Aquesta obligació s’ha
de
fer constar per nota marginal en el Registre de la Propietat,
que podrà ser cancellada
mitjançant
la presentació de la cèdula d’habitabilitat
un cop obtinguda.
3.
En cas de previsió d’enderroc de l’habitatge
adquirit, per tal que es pugui
produir
l’exoneració de l’obligació de lliurar
la cèdula d’habitabilitat, caldrà que
l’adquirent
l’enderroqui en un termini màxim d’un any
des de la seva data d’adquisició.
Aquesta obligació
s’ha de fer constar per nota marginal en el Registre
de la
Propietat,
que podrà ser cancel·lada mitjançant
certiicació municipal acreditativa
que
l’enderroc s’ha efectuat.
4.
Els notaris i notàries han de trametre amb periodicitat
mensual al departament
de
la Generalitat competent en matèria d’habitatge
una relació amb les
dades
bàsiques dels actes de transmissió d’habitatges
en què s’hagin produït
els
supòsits d’exoneració de l’obligació
de presentar la cèdula previstos en
aquest
article.
Article
10
Exigència de cèdula
de les empreses subministradores
Les
empreses subministradores d’energia elèctrica,
aigua, gas, telecomunicacions
i
altres serveis han d’exigir la cèdula d’habitabilitat
vigent als usuaris inals
perquè
aquests puguin contractar els serveis, i n’han d’incorporar
una còpia al seu
expedient
de contractació, tot això sens perjudici del
compliment d’altres normes
sectorials
aplicables.
En
el cas d’habitatges amb protecció oicial destinats
a primera ocupació, s’ha
d’incorporar
una còpia de la qualiicació deinitiva.
Article
11
Contingut de la cèdula
La
cèdula ha d’especiicar la superfície útil
de l’habitatge i les estances i els espais
que
el componen en el moment de la seva emissió.
Article
12
Competència per a l’atorgament
de la cèdula
1.
El departament de la Generalitat competent en matèria
d’habitatge atorga la
cèdula
d’habitabilitat a través dels seus serveis corresponents.
També
és atorgada pels ens locals quan s’hagi produït
la delegació a favor seu, de
conformitat
amb el que preveu l’article 26.5 de la Llei 18/2007,
de 28 de desembre,
del
dret a l’habitatge, i d’acord amb les normes sobre
delegació de competències
de
la Generalitat als ens locals que conté el Decret legislatiu
2/2003, de 28 d’abril,
pel
qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal
i de règim local de Catalunya.
L’efectivitat
de la delegació requerirà que aquesta sigui
acceptada per cada ens
local
interessat.
2.
Els ens locals que s’acullin a la delegació han
de mantenir la comunicació
per
via telemàtica amb el departament de la Generalitat
competent en matèria
d’habitatge
per tal que aquest pugui disposar d’informació
actualitzada sobre
l’estat
de tramitació de les cèdules, a i de mantenir
el seguiment de la qualitat del
parc
d’habitatges de Catalunya. Aquesta informació
ha de tenir el contingut que
es
prevegi en el model establert.
3.
A més, els ens locals que s’acullin a la delegació
han de mantenir l’arxiu
corresponent
amb el contingut íntegre dels expedients d’atorgament,
denegació
i
revocació de cèdules d’habitabilitat.
Sens perjudici d’això, mensualment han de
remetre
al departament de la Generalitat competent en matèria
d’habitatge, preferentment
en
suport informàtic, una còpia dels expedients
inalitzats.
Article
13
Tramitació de la cèdula
de primera ocupació
1.
La cèdula d’habitabilitat de primera ocupació
s’ha de sol·licitar mitjançant
l’imprès
o el suport telemàtic establert.
2.
Quan la cèdula es tramiti davant els serveis del departament
de la Generalitat
competent
en matèria d’habitatge, i es disposi de llicència
urbanística de primera
ocupació
concedida per l’ens local corresponent, cal acreditar-la
i presentar un
duplicat
del certiicat inal d’obres i habitabilitat, degudament
visat pel col·legi
professional
corresponent.
En
el cas que no es disposi de llicència de primera ocupació,
cal acreditar la
documentació
següent:
a)
Llicència d’obres o document equivalent.
b)
Original del certiicat inal d’obra i d’habitabilitat,
signat pel personal tècnic
competent
i visat pel col·legi professional respectiu, en el
qual s’expressi que l’habitatge
té
el nivell d’habitabilitat que exigeix aquest Decret.
En el cas que aquest
certiicat
no s’aporti, els serveis del departament de la Generalitat
competent en
matèria
d’habitatge poden, excepcionalment, certiicar l’habitabilitat,
sempre que
concorrin
circumstàncies justiicades que així ho aconsellin.
c)
Original del certiicat de compliment del programa de control
de qualitat.
d)
Sol·licitud de la llicència municipal de primera
ocupació.
3.
En els casos en què s’hagi produït la delegació
que preveu l’article 26.5 de la
Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge,
la cèdula d’habitabilitat de
primera
ocupació es tramita i atorga pels ens locals respectius.
De conformitat amb
el
que preveu l’article 27 de la Llei 18/2007, de 28 de
desembre, del dret a l’habitatge,
l’atorgament
de la llicència urbanística de primera ocupació
pot portar implícit
l’atorgament,
per mitjà d’un altre document, de la cèdula
d’habitabilitat.
4.
Si hi ha conlicte entre la llicència urbanística
de primera ocupació i la cèdula
d’habitabilitat
per raons relatives a les condicions d’habitabilitat,
la resolució
correspon
als serveis de la demarcació territorial del departament
de la Generalitat
competent
en matèria d’habitatge.
Article
14
Tramitació de la cèdula
per a segona i successives ocupacions
1.
La cèdula d’habitabilitat per a segona i successives
ocupacions se sol·licita
mitjançant
l’imprès o el suport telemàtic establert.
2.
Els serveis del departament de la Generalitat competent en
matèria d’habitatge
atorguen
la cèdula per a segona i successives ocupacions, excepte
quan s’hagi produït
la
delegació que preveu l’article 26.5 de la Llei
18/2007, de 28 de desembre, del dret
a
l’habitatge, supòsit en què l’ens
local corresponent tramita i atorga la cèdula.
3.
En els dos supòsits previstos a l’apartat anterior,
per sol·licitar la cèdula s’ha de
presentar
un certiicat d’habitabilitat, subscrit per un tècnic
o tècnica competent i
visat
pel col·legi respectiu, en el qual s’expressi
que l’habitatge té les condicions d’habitabilitat
exigides
per aquest Decret. El visat ha de ser preferentment telemàtic.
Article
15
Termini de resolució
1.
El termini per notiicar l’atorgament o la denegació
de la cèdula d’habitabilitat
és
de 30 dies hàbils des de la data de recepció
en el Registre de la sol·licitud amb
la
documentació completa.
2.
Si en el termini ixat a l’apartat anterior no s’ha
notiicat resolució expressa,
les
persones interessades poden entendre estimada la sol·licitud
d’obtenció de la
cèdula
d’habitabilitat per silenci administratiu positiu, circumstància
que es pot
acreditar
de conformitat amb el que preveu l’article 43.5 de la
Llei 30/1992, de 26
de
novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment
administratiu
comú.
Article
16
Suspensió de la tramitació
de la cèdula
La
tramitació de la cèdula d’habitabilitat
se suspèn per les causes que preveu la
legislació
urbanística.
Article
17
Denegació de la cèdula
1.
L’incompliment de les condicions d’habitabilitat
dóna lloc a la denegació de
la
cèdula.
2.
La cèdula també s’ha de denegar en el
cas d’ediicis l’ocupació com a habitatge
dels
quals no compleixi els requeriments urbanístics o d’habitatge
exigits
legalment.
3.
La denegació ha de contenir la motivació de
les raons que fonamenten la
decisió.
Article
18
Revocació de la cèdula
1.
D’acord amb el que estableix l’article 26.6 de
la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del
dret a l’habitatge, la pèrdua de les condicions
mínimes d’habitabilitat que preveuen
la
Llei esmentada i aquest Decret comporta la revocació
de la cèdula d’habitabilitat,
mitjançant
el procediment corresponent amb audiència de la persona
interessada,
de
conformitat amb el que estableix la normativa de procediment
administratiu
comú.
La cèdula pot ser revocada per l’òrgan
de la Generalitat competent per a
la
seva concessió o, en els casos en què s’hagi
produït la delegació, per l’ens local
que
la va concedir. En aquest darrer cas, l’ens local ha
de posar en coneixement
del
departament de la Generalitat competent en matèria
d’habitatge l’expedient de
revocació,
de conformitat amb el que disposa l’article 12 d’aquest
Decret.
2.
La revocació de la cèdula es pot dur a terme
sens perjudici de les mesures
dirigides
a la conservació i a la rehabilitació de l’immoble
i del règim sancionador
que
siguin aplicables.
Article
19
Registre de cèdules
1.
El departament de la Generalitat competent en matèria
d’habitatge ha de
disposar
d’un registre en què han de constar les cèdules
atorgades a Catalunya. El
Registre
de cèdules ha d’emetre certiicats en què
consti si els habitatges disposen
de
cèdula d’habitabilitat i, en cas airmatiu, el
seu contingut. L’accés a les dades del
Registre
i l’emissió de les certiicacions s’han
de realitzar de conformitat amb el
procediment
que estableix la Llei de règim jurídic de les
administracions públiques
i
del procediment administratiu comú.
2.
Els ens locals que s’acullin a la delegació prevista
a l’article 26.5 de la Llei
18/2007,
de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, també
poden emetre certiicacions
sobre
les cèdules corresponents als habitatges del seu terme
municipal, de
conformitat
amb el que preveu el paràgraf anterior.
Article
20
Consell de Qualitat, Sostenibilitat
i Innovació de l’Habitatge
De
conformitat amb les funcions d’assessorament que la
Llei 18/2007, de 28 de
desembre,
del dret a l’habitatge, preveu per al Consell de Qualitat,
Sostenibilitat
i
Innovació, aquest òrgan consultiu ha d’emetre
un informe a petició dels òrgans
competents
per a l’atorgament de la cèdula d’habitabilitat
en relació amb les discrepàncies
que
puguin aparèixer, quant a la interpretació i
el compliment de les
previsions
tècniques d’habitabilitat.
Article
21
Model de cèdula
El
document de la cèdula d’habitabilitat, tant en
els casos en què sigui lliurada
per
l’Administració de la Generalitat de Catalunya
com pels ens locals amb competència
delegada,
ha d’ajustar-se al contingut del model que s’estableix
a l’annex
3
d’aquest Decret.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Règim de les condicions
d’habitabilitat en el cas d’obres de gran rehabilitació
A
l’efecte del que preveu l’apartat 1.a) de l’article
1 d’aquest Decret, les obres de
gran
rehabilitació per a les quals s’aplicarà
l’annex 1 són només les que comportin
l’enderrocament
d’un ediici salvant-ne únicament les façanes,
tot i que en aquests
supòsits
no s’exigirà el compliment de l’apartat
2.7 de l’annex 1 esmentat, referit a
l’alçada
lliure entre forjats.
A
la resta d’obres de gran rehabilitació, segons
resulten deinides a l’article 3.h) de
la Llei 18/2007, de 28 de desembre,
del dret a l’habitatge, se’ls aplicarà
l’annex 2.
Segona
Règim de les condicions
d’habitabilitat en el cas d’obres de reconversió
a ús
d’habitatge
1.
Els ediicis que reconverteixin el seu ús original al
d’habitatges en més del
cinquanta
per cent de la seva superfície sobre rasant han de
complir l’annex 1,
excepte
el seu apartat 2.7.
2.
Els ediicis que reconverteixin el seu ús original al
d’habitatges en superfície
sobre
rasant igual o menor al cinquanta per cent han de complir
els apartats 1 i 3
de l’annex 1.
Tercera
Divisió d’habitatges
preexistents
En
cas de divisió d’un habitatge usat o preexistent,
un dels habitatges resultants
pot
complir l’annex 2, però ha de tenir, en qualsevol
cas, una superfície útil mínima
de
40 m². La resta ha de complir els apartats 1 i 3 de l’annex
1.
Quarta
Mesures per potenciar els espais
intermedis dels habitatges amb l’exterior
El
departament de la Generalitat competent en matèria
d’habitatge i el departament
de
la Generalitat competent en matèria d’urbanisme
impulsaran de manera
coordinada
les actuacions necessàries per potenciar i incentivar
la implantació dels
espais intermedis dels habitatges
amb l’exterior que preveu aquest Decret.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
Règim d’habitabilitat
dels habitatges anteriors a la vigència d’aquest
Decret
1.
Les cèdules d’habitabilitat vàlidament
obtingudes amb anterioritat a l’entrada
en
vigor d’aquest Decret mantenen la seva eicàcia
durant el termini previst a la
normativa
vigent en el moment en què van ser concedides. Per
a les successives
renovacions
de la cèdula, s’han d’aplicar les disposicions
que preveu aquest
Decret.
2.
No obstant això, les cèdules d’habitabilitat
obtingudes amb anterioritat
a
l’11 d’agost de 1984 només poden ser renovades
si s’acredita que les entitats
per
a les quals es demana tenien la condició d’habitatge,
de conformitat amb la
legislació
que els era d’aplicació en el moment de concessió
de la cèdula i sempre
que
compleixin les condicions d’habitabilitat de l’annex
2 d’aquest Decret. En
el
cas que no puguin demostrar la seva condició d’habitatge,
cal que acreditin
l’obtenció
del canvi d’ús urbanístic corresponent,
si escau, per a l’entitat de què
es
tracti, i el compliment per a aquesta de les condicions d’habitabilitat
de l’annex
1, apartat 3, d’aquest Decret.
Segona
Cèdules
sol·licitades amb anterioritat a la vigència
d’aquest Decret
1.
Les sol·licituds de cèdula d’habitabilitat
presentades amb anterioritat a l’entrada
en
vigor d’aquest Decret es resoldran de conformitat amb
el Decret 259/2003, de
21
d’octubre, sobre els requisits mínims d’habitabilitat
en els ediicis d’habitatges
i
de la cèdula d’habitabilitat.
2.
En el cas de projectes visats abans de l’entrada en
vigor d’aquest Decret, i
per
als que es demani llicència d’obres abans d’un
any des de la data de visat, les
condicions
mínimes d’habitabilitat exigibles als habitatges
són les que estableix
el
Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims
d’habitabilitat en els
ediicis
d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat.
També s’aplicaran les condicions
mínimes
d’habitabilitat del Decret 259/2003 a les ediicacions
de nova construcció
realitzades
a l’empara d’una llicència d’obres
anterior a l’entrada en vigor d’aquest
Decret.
En aquests supòsits, el procediment per a l’atorgament
de la cèdula es regeix
segons el que disposa aquest Decret.
Tercera
Adequació
del planejament urbanístic i les ordenances d’ediicació
a les determinacions
d’aquest
Decret
1.
Tots els instruments de planejament urbanístic aprovats
inicialment una vegada
vigent
aquest Decret s’han d’ajustar expressament a les
determinacions que
aquest
estableix.
2.
El règim transitori regulat en aquest precepte s’entén
sens perjudici de la
regulació
especíica sobre sostenibilitat i estalvi energètic
que estableix l’apartat
3.2.b) i 3.2.c) de l’annex
1 d’aquest Decret.
Quarta
Termini per a l’aplicabilitat
del requisit de l’alçada en supòsits de
contradicció
amb el planejament urbanístic
i les ordenances municipals
Sens
perjudici del que preveu la disposició anterior, en
els casos en què l’alçada
reguladora
deinida pel planejament urbanístic o les ordenances
ediicatòries
municipals
vigents a l’entrada en vigor d’aquest Decret no
permeti el compliment
de
l’alçada mínima que preveu l’apartat
2.7 de l’annex 1, durant el període de tres
anys
prevaldrà l’alçada reguladora prevista
al planejament i les ordenances. Un cop
transcorregut
el termini de tres anys sense que s’hagi produït
la revisió o modiicació
del
planejament urbanístic, s’aplicarà l’alçada
reguladora que permeti el compliment
de l’apartat 2.7 de l’annex
1 d’aquest Decret.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
A
partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret,
queda derogat el Decret 259/2003,
de
21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat
en els ediicis d’habitatges
i
de la cèdula d’habitabilitat, sens perjudici
de la seva aplicació en els supòsits que
preveuen les disposicions transitòries
d’aquest Decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es
manté la vigència de l’Ordre PTO/377/2003,
de 9 de setembre, sobre l’adaptació
a
l’ús de sistemes telemàtics del procediment
d’atorgament de la cèdula d’habitabilitat,
en tot allò que no s’oposi
al contingut d’aquest Decret.
Segona
Aquest
Decret entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva
publicació al Diari
Oicial
de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona,
7 d’abril de 2009
JOSÉ
MONTILLA
I AGUILERA
President
de la Generalitat de Catalunya
FRANCESC
BALTASAR
I ALBESA
Conseller
de Medi Ambient i Habitatge
ANNEX 1
Condicions
d’habitabilitat dels habitatges de nova construcció
Apartat 1
Deinicions
A
l’efecte del que preveu aquest annex, s’entén
com a:
Habitatge
practicable: l’habitatge que, sense ajustar-se a tots
els requeriments
de
l’habitatge adaptat, permet, a les persones amb mobilitat
reduïda, l’accés
i
la utilització de manera autònoma dels espais
d’ús comú, les habitacions,
la
dotació higiènica mínima i l’equip
de cuina en les condicions deinides a
l’apartat
3.4.
Habitatge
lexible: l’habitatge concebut de manera que faciliti
la seva adaptabilitat
a
les necessitats canviants dels seus ocupants i que resti obert
a la intervenció dels
usuaris
en la seva compartimentació.
Espais
intermedis amb l’exterior: els que, situats fora de
l’envolupant tèrmic
de
la superfície habitable interior i que no disposin
de calefacció ni refrigeració,
puguin
oferir una resposta versàtil i eicaç davant
dels condicionaments tèrmics,
acústics
o de millora de les possibilitats d’estalvi energètic
de l’habitatge en
les
diferents estacions climàtiques i orientacions. Es
consideren com a espais
intermedis
amb l’exterior les galeries, les tribunes, els porxos
i les terrasses
cobertes.
Dotació
higiènica obligatòria: és el conjunt
d’aparells higiènics que correspon a
un
habitatge, segons el seu nombre d’habitacions.
Longitud
de façana: la que resulta de mesurar la línia
recta que uneix els punts
extrems
de la porció de façana que limita l’habitatge.
Perímetre
de façana de l’habitatge: el que resulta de la
suma de les longituds de
cada
una de les façanes que donin a un espai obert, pati
d’illa o de parcel·la, que
deinides
pel planejament vigent en cada cas siguin aptes per complir
les condicions
exigides
de ventilació i il·luminació. Per considerar
porcions de façanes diferents,
les
longituds d’aquestes façanes han de formar entre
si un angle amb un valor situat
entre
60 i 120 graus, sense tenir en compte els cossos sortints,
i en cas d’una
façana
a pati de parcel·la, la longitud de façana és
el màxim polígon còncau que es
pot
inscriure en planta.
Superfície
útil interior: és la superfície compresa
dins el perímetre deinit per
la
cara interna dels tancaments de cada espai habitable. Del
còmput de superfície
útil,
en quedarà exclosa la superfície ocupada pels
tancaments interiors de l’habitatge,
siguin
ixes o mòbils, pels elements estructurals i per les
canalitzacions o
conductes
amb secció horitzontal superior a 0,01 m², així
com les superfícies de
les
zones amb una alçada lliure inferior a 1,90 m. Quan
l’habitatge es desenvolupi
en
més d’una planta, la superfície ocupada
per l’escala interior es comptabilitzarà
com
a superfície útil.
Llums
directes: en els espais d’ús comú i les
habitacions, qualsevol punt de la seva
apertura
obligatòria a l’exterior ha de tenir la visió,
dins d’un angle de 90 graus la
bisectriu
del qual sigui perpendicular a la façana, d’un
segment horitzontal de 3 m
situat
paral·lelament a la façana a una distància
de 3 m.
Apartat 2
Condicions
d’habitabilitat exigibles als ediicis d’habitatges
2.1
Accessibilitat.
Tots
els ediicis plurifamiliars d’obra nova i els que resultin
de la reconversió d’un
ediici
existent i d’obres de gran rehabilitació que
afectin el conjunt de l’ediici han
de
disposar d’un itinerari practicable per accedir a cadascun
dels habitatges.
2.2
Accés i espais comuns de circulació.
1.
L’accés a l’habitatge s’ha de fer
a través d’un espai d’ús públic,
d’un espai
comú
o d’un espai annex al mateix habitatge al qual es tingui
accés de la mateixa
manera.
2.
Els espais comuns situats davant de la porta de l’ascensor
han de permetre la
inscripció
d’un cercle d’1,50 m de diàmetre.
2.3
Escales.
El
nombre, les dimensions, la ventilació i les característiques
de les escales han de
correspondre
amb la regulació especíica de seguretat en cas
d’incendis i seguretat
d’utilització
que determina la normativa vigent.
2.4
Ascensors.
1.
Els ediicis d’habitatges han de disposar d’ascensor
sempre que aquest sigui
imprescindible
per convertir en practicables els itineraris des de l’exterior
de l’ediici
a
l’accés a cadascun dels habitatges. Excepcionalment,
en els ediicis de planta
baixa
més una planta, situats en solars entre mitgeres i
que tinguin un màxim de
quatre
habitatges a la planta superior, s’hi admetran les plataformes
elevadores per
a
ús dels usuaris dels habitatges.
2.
Els ediicis d’habitatges de nova construcció
han de disposar de dos ascensors
quan
es compleixi qualsevol dels supòsits següents:
que el recorregut d’accés que
uneix
la via pública amb qualsevol habitatge impliqui pujar
o baixar un desnivell de
sis
o més plantes amb més de 12 habitatges o que
se superi el servei a 32 habitatges
o
més, per sobre o per sota de la planta d’accés.
2.5
Patis de ventilació.
1.
Els patis, si són coberts per una claraboia, han de
tenir una sortida d’aire en el seu
coronament
amb una superfície no inferior a la de la seva superfície
en planta.
2.
Els patis de ventilació o relacionats amb l’ús
de l’habitatge no podran utilitzarse
per
a la ventilació directa d’aparcaments col·lectius
ni de locals amb activitats
industrials
o sorolloses.
2.6
Dotacions comunitàries.
A
partir de vuit habitatges, els ediicis han de comptar amb
un espai per a ús de la
comunitat,
accessible des de l’exterior o zones comunes, d’una
superfície mínima
de
3 m² i una alçada no inferior a 2,20 m. Aquesta
superfície s’ha d’incrementar en
0,20
m² per cada nou habitatge que excedeixi aquest nombre.
Aquest espai ha de
disposar
de desguàs, punt de llum i presa d’aigua.
2.7
Alçada mínima construïda.
Als
ediicis d’obra nova, l’alçada lliure entre
forjats de plantes amb ús d’habitatge
ha
de ser com a mínim de 2,70 m.
2.8
Infraestructura comuna de telecomunicacions.
Els
ediicis d’habitatges han de disposar d’una infraestructura
comuna de telecomunicacions,
de conformitat amb la normativa
vigent en matèria de telecomunicacions.
Apartat 3
Condicions
d’habitabilitat exigibles als habitatges
3.1
Habitabilitat i ocupació.
Tots
els habitatges han de ser aptes per a l’ocupació
de dues persones, i han de
constar,
com a mínim, d’una estança, una cambra
higiènica i un equip de cuina;
admetre
directament la instal·lació d’un equip
de rentat de roba; preveure una solució
per
a l’assecat natural de la roba, i tenir una superfície
útil interior no inferior
a
40 m².
3.2
Sostenibilitat i estalvi energètic.
Els
habitatges han de ser concebuts atenent l’aproitament
de les condicions
naturals
del clima. En particular, disposaran d’elements arquitectònics
que, tenint
en
compte la relació interior-exterior, proporcionin una
resposta sostenible als
requeriments
climàtics, i la seva concepció i compartimentació
han de garantir la
ventilació
transversal natural provocada per la disposició de
façanes i/o patis de
ventilació.
Resten
exclosos del compliment de la condició de ventilació
transversal natural
els
habitatges que es trobin en qualsevol dels supòsits
següents:
2.a)
Els que es trobin en ediicis subjectes a planejament general
o derivat aprovat
inicialment
abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret, llevat
que una modiicació
d’aquest
planejament amb nous paràmetres i ordenació
de volums que comportin
alteracions
en la tipologia dels habitatges permeti el seu compliment.
2.b)
Els que es trobin en sòls urbans consolidats.
2.c)
En tot cas, els de superfície útil inferior
a 50 m².
Els
habitatges que es trobin dins dels supòsits de l’apartat
anterior han de dotar-se
de
sistemes de ventilació forçada natural o mecànica
destinats especíicament a la
renovació
interior de l’aire, o disposar d’un pati en el
qual, com a mínim, es pugui
inscriure
un cercle de 1,80 m de diàmetre.
3.3
Compartimentació.
1.
La compartimentació de l’habitatge serà
lliure, amb l’única limitació que
els
espais destinats a les habitacions puguin independitzar-se
i que els destinats a
cambres
higièniques siguin recintes independents.
2.
La compartimentació de l’habitatge podrà
ser concebuda amb criteris
de
lexibilitat, sempre que es mantinguin inalterables, de conformitat
amb
el
projecte tècnic original: la dotació obligatòria
de caràcter ix consistent en
l’equip
de cuina i les cambres higièniques, els elements que
tinguin una funció
estructural
o siguin elements comuns a l’ediici i els que conformin
el tancament
amb
l’exterior.
3.
Cap espai de l’habitatge no pot servir d’accés
obligat a qualsevol local que no
sigui
d’ús exclusiu del mateix habitatge.
4.
Les cambres higièniques no poden servir de pas obligat
a la resta de peces
que
integrin l’habitatge.
3.4
Accessibilitat.
1.
Els habitatges han de ser, com a mínim, practicables,
i han de complir les
condicions
següents:
1.a)
Que a la cuina (C) es pugui inscriure un cercle d’un
metre i vint centímetres
de
diàmetre (1,20 m), lliure de l’afectació
del gir de les portes, entre els paraments
i/o
l’equipament ix d’aquesta.
1.b)
Que es garanteixi l’accés als aparells que integrin
la dotació mínima higiènica
(dutxa/banyera,
vàter i rentamans) de manera que permetin la inscripció,
entre 0
i
0,70 m d’alçada, d’un cercle d’un
metre i vint centímetres (1,20 m) de diàmetre,
lliure
de l’afectació del gir de les portes.
1.c)
Que la porta d’accés a l’habitatge i les
dels espais practicables tinguin una
amplada
mínima de pas de 0,80 m i una alçada lliure
mínima de 2 m.
1.d)
Que els espais destinats a la circulació tinguin una
amplada mínima d’un
metre
(1 m) i permetin la inscripció d’un cercle d’un
metre i vint centímetres (1,20
m)
davant les portes d’accés als espais practicables.
2.
En els habitatges d’una habitació, aquesta ha
de ser practicable. En la resta
d’habitatges,
com a mínim dues habitacions han de tenir la condició
de practicables.
En
el cas que l’habitatge es desenvolupi en diferents nivells,
han de ser practicables,
com
a mínim, l’accés, una cambra higiènica,
la cuina, un espai d’ús comú o una
habitació.
3.
Les portes d’accés als espais interns de l’habitatge
que no siguin practicables
han
de tenir una amplada lliure mínima de pas de 0,70 m
i una alçada lliure mínima
de
2 m.
4.
L’amplada lliure mínima de les escales interiors
d’un mateix habitatge serà de
0,90
m. Disposaran de baranes no escalables de 0,90 m d’alçada.
3.5
Alçada mínima habitable.
L’alçada
lliure entre el paviment acabat i el sostre ha de ser com
a mínim de 2,50
m.
En el cas de cambres higièniques, cuines i espais de
circulació, aquesta alçada
no
serà inferior a 2,20 m. En el cas de cobertes inclinades,
el valor mitjà de l’alçada
mínima
no ha de ser inferior a 2,50 m.
3.6
Façana mínima.
1.
Tots els habitatges han de disposar com a mínim d’una
façana oberta a l’espai
lliure
exterior a l’ediici, deinit així en el planejament
corresponent, sigui aquest
públic
o privat. Aquesta façana ha d’oferir ventilació
i il·luminació com a mínim a
un
dels espais de la zona d’ús comú de l’habitatge
(EM), que no podrà ser exclusivament
la
cuina quan aquesta sigui segregada.
2.
El perímetre mínim de façana exigible
als habitatges (L) es determina en
funció
de la seva superfície útil (S), i no podrà
ser inferior a la relació S/9 mesurada
en
metres lineals.
3.
En l’habitatge desenvolupat en diferents plantes es
comptabilitzaran les longituds
de
façana de cada nivell en què el forjat limiti
amb la façana.
En
el supòsit d’una planta amb altell sense obertures
directes a l’exterior i separat
de
la façana a través d’un doble espai, per
al còmput del perímetre de façana de
l’habitatge
no es comptabilitzarà la superfície útil
de la planta altell si el requisit de
disposar
de les peces obligatòries es compleix en la planta
inferior.
3.7
Espais d’ús comú.
1.
La superfície mínima del conjunt d’espais
que integren la zona d’ús comú
–sala
d’estar (E), menjador (M), cuina (C)– es determina
en funció del nombre
d’habitacions,
de conformitat amb el quadre següent:
Nre. d'habitacions
|
1
|
2
|
3
|
4 o més
|
Superfície EMC
|
20 m²
|
24 m²
|
26 m²
|
30 m²
|
El
conjunt de l’EMC es pot reduir ins a un 10% en la seva
superfície útil, sempre
que
aquesta reducció es compensi amb un increment de superfície
igual en la resta
d’habitacions
del mateix habitatge.
2.
Quan la cuina sigui segregada, la seva superfície mínima
ve determinada en
funció
del nombre d’habitacions, d’acord al quadre següent:
Nre. d'habitacions
|
1
|
2 o més
|
Superfície EMC
|
20 m²
|
30 m²
|
3.
El conjunt EMC pot constituir un espai únic.
4.
L’espai que contingui la sala d’estar (E) i/o
el menjador (M) ha de permetre la
inscripció
entre paraments d’un cercle de diàmetre de tres
metres (3 m). En aquest
espai,
el contacte amb la façana serà d’una amplada
mínima de dos metres (2 m),
sense
que s’admetin estrangulacions en planta inferiors a
un metre i cinquanta
centímetres
(1,50 m).
5.
A la cuina, l’espai lliure entre el taulell de treball
i la resta d’equipament o paraments
ha
de tenir una amplada mínima d’un metre i vint
centímetres (1,20 m).
6.
En el cas que l’espai de la cuina s’integri a
la zona del menjador (M) o de la
sala
d’estar-menjador (EM), la superfície vertical
oberta que relacioni aquests espais
no
ha de ser inferior a tres metres i mig quadrats (3,50 m²).
3.8
Habitacions.
1.
Les superfícies útils de les habitacions es
determinen d’acord amb el quadre
següent:
Nre. d'habitacions
|
1
|
2
|
3
|
4 o més
|
Superfície H1
|
>=10 m²
|
>=10 m²
|
>=10 m²
|
>=10 m²
|
Superfície H2
|
-
|
>=8 m²
|
>=8 m²
|
>=8 m²
|
Superfície H3
|
-
|
-
|
>=8 m²
|
>=8 m²
|
Superfície H4
|
-
|
-
|
-
|
>=8 m²
|
Les
habitacions poden reduir ins a un 10% la seva superfície
útil, sempre que
aquesta
reducció es compensi amb un increment de superfície
igual en la resta
d’habitacions
del mateix habitatge.
2.
Com a mínim, en una de les habitacions amb superfície
igual o superior a 9
m²,
s’hi ha de permetre la inscripció d’un
cercle de 2,60 m de diàmetre, i a la resta
es
podrà inscriure un cercle de 2 m de diàmetre.
3.9
Ventilació i il·luminació natural.
1.
Els espais d’ús comú i les habitacions
han de tenir ventilació i il·luminació
natural
directa des de l’exterior mitjançant obertures
d’una superfície no inferior
a
1/8 de la seva superfície útil comptabilitzada
entre 0 i 2 m d’alçada respecte del
paviment.
2.
A l’efecte del càlcul de la superfície
de ventilació i il·luminació, els espais
intermedis
tenen la consideració d’espais exteriors.
3.10
Espais per a l’emmagatzematge.
1.
Tots els habitatges han de disposar, com a mínim, d’una
superfície destinada
a
l’emmagatzematge personal i general, d’acord amb
el quadre següent:
Nre. d'habitacions
|
1
|
2
|
3 o més
|
Emmagatzematge personal
|
1,00 m²
|
2,00 m²
|
3,00 m²
|
Emmagatzematge general
|
0,70 m²
|
0,70 m²
|
0,70 m²
|
Total emmagatzematge
|
1,70 m²
|
1,70 m²
|
1,70 m²
|
2.
Per tal que una superfície tingui la condició
d’espai destinat a l’emmagatzematge
personal,
ha de disposar d’unes dimensions no inferiors a 0,55
m de fons,
una
amplada de 0,50 m, i una alçada d’1,50 m.
3.
Perquè una superfície tingui la condició
d’espai destinat a l’emmagatzematge
general
ha de disposar d’unes dimensions no inferiors a 0,30
m de fons, una amplada
de
0,40 m i una alçada d’1,50 m.
4.
Els espais destinats a l’emmagatzematge es poden situar
fora de les habitacions,
i
les seves superfícies es comptabilitzaran amb independència
de les superfícies
dels
espais on s’ubiquin.
3.11
Cambres higièniques.
1.
Tots els habitatges han de disposar, com a mínim, d’una
dotació d’aparells
destinats
a la higiene, d’acord amb el quadre següent:
Nre. d'habitacions
|
1,2 o 3
|
4 o més
|
Vàter
|
1
|
2
|
Rentamans
|
1
|
2
|
Plats de dutxa/banyera
|
1
|
1
|
2.
Els aparells destinats a la higiene se situaran en les cambres
higièniques, i la
seva
agrupació és lliure.
3.12
Espai per rentar la roba.
1.
Tots els habitatges de dues o més habitacions han de
disposar d’un espai reservat
a
la rentadora de roba, d’una superfície mínima
d’1,40 m². Aquest espai ha
de
comptar amb ventilació a l’exterior mitjançant
una apertura o ventilació forçada
estàticament
o mecànicament. Si la rentadora de roba s’integrés
a la zona de la cuina,
la
superfície mínima d’aquesta s’incrementarà
en un metre quadrat.
2.
Si la rentadora de roba s’integrés en una cambra
higiènica, tindrà la consideració
de
dotació ixa a efectes del compliment de les condicions
d’accessibilitat per
a
persones amb mobilitat reduïda.
3.13
Estenedor.
1.
A tots els habitatges s’ha de preveure una solució
per a l’assecament natural
de
la roba.
2.
Quan es disposi d’un espai destinat a l’assecat
natural de la roba, aquest comptarà
amb
un sistema permanent de ventilació, estarà protegit
de vistes des de l’espai
públic
i no haurà d’interferir en les llums directes
de cap apertura necessària per a
la
il·luminació o ventilació exigides als
espais d’ús comú o habitacions.
3.
A més dels patis de ventilació, es pot disposar
de patis destinats a estendre
la
roba sempre que les seves dimensions permetin inscriure un
cercle d’1,80 m de
diàmetre.
4.
Els estenedors podran ser col·lectius, coberts o descoberts,
i protegits de vistes
des
de l’espai públic.
3.14
Espais intermedis amb l’exterior.
Si
els espais intermedis amb l’exterior són tancats,
han de disposar d’una superfície
vidrada
no inferior al 60% de la seva superfície de façana.
La superfície d’illuminació
i
ventilació no ha de ser inferior a la suma de les superfícies
d’il·luminació
i
ventilació de les estances que s’obrin a l’exterior.
3.15
Dotació/equip.
Tots
els habitatges han de disposar de:
a)
Els serveis d’aigua freda i calenta, evacuació
d’aigües i electricitat, d’acord
amb
la normativa vigent.
b)
Un equip higiènic que estigui format, com a mínim,
per un rentamans, un
vàter
i una dutxa.
c)
Un equip de cuina que estigui format, com a mínim,
per una aigüera i un aparell
de
cocció, i que disposi d’un sistema especíic
d’extracció mecànica sobre l’aparell
de
cocció connectat que permeti l’extracció
de bafs i fums ins a la coberta.
d)
La instal·lació completa per a un equip de rentat
de roba.
e)
Un porter electrònic o sistema similar que faciliti
l’entrada i permeti la comunicació
interactiva
des de l’accés a l’ediici amb qualsevol
habitatge.
f)
Un sistema d’accés als serveis de telecomunicacions
de manera que l’habitatge
pugui
disposar, com a mínim, dels serveis especiicats a la
normativa que regula
les
infraestructures comunes de telecomunicacions.
3.16
Elements de protecció de l’habitatge.
Els
desnivells superiors a 0,60 m han d’estar protegits
per elements protectors o
baranes
resistents als cops.
ANNEX 2
Condicions
d’habitabilitat en els habitatges usats o preexistents
1
Composició
Tots
els habitatges usats o preexistents han d’estar compostos,
com a mínim, per
una
sala, una cambra higiènica i un equip de cuina, i han
de permetre la instal·lació
directa
d’un equip de rentat de roba.
2
Accés
2.1
L’accés a l’habitatge s’ha de fer
a través d’un espai públic, d’un
espai comú
o
d’un espai annex al mateix habitatge al qual es tingui
accés de la mateixa manera.
2.2
L’accés a l’habitatge és la porta
que comunica l’habitatge amb l’exterior.
Aquest
accés no pot servir d’accés obligat a
qualsevol local que no sigui d’ús exclusiu
del
mateix habitatge o comunitari.
2.3
Els espais d’accés de l’ediici que el conté
han de tenir un sistema elèctric
d’il·luminació
de manera que quan s’hi transiti puguin quedar il·luminats.
3
Construcció
La
construcció que conforma o afecta l’habitatge
ha de:
a)
Ser sòlida.
b)
Evitar que traspuï humitat.
c)
Ser estanca a les aigües pluvials.
d)
Evitar la inundació de l’habitatge.
e)
Tenir el sòl trepitjable, tant de l’habitatge
com del seu accés. El sòl ha d’estar
completament
pavimentat, no ser polsegós i no implicar perill per
a les persones.
On
hi hagi un desnivell superior a 0,60 m s’haurà
de disposar d’elements protectors
o
baranes resistents als cops.
4 Superfície útil
4.1
La superfície útil mínima dels habitatges
usats o preexistents a l’entrada
en
vigor d’aquest Decret és de 20 m², excepte
en el supòsit que preveu la disposició
addicional
tercera.
La
superfície útil interior és la compresa
dins el perímetre deinit per la cara interna
dels
tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície
útil, en quedarà
exclosa
la superfície ocupada pels tancaments interiors de
l’habitatge, siguin ixes
o
mòbils, pels elements estructurals i per les canalitzacions
o conductes amb secció
horitzontal
superior a 0,01 m², així com les superfícies
de les zones amb una alçada
lliure
inferior a 1,90 m i les superfícies de terrasses i
altres elements exteriors.
4.2
Excepcionalment, s’admeten habitatges amb una superfície
útil mínima
d’entre
15 m² i 20 m² que hagin estat construïts amb
llicència d’obres sol·licitada
abans
de l’1 de febrer de 1984 i que disposin de cèdula
d’habitabilitat vigent
obtinguda
abans de l’entrada en vigor d’aquest Decret. Aquesta
cèdula caducarà
en
el moment en què es produeixi, per qualsevol títol,
la transmissió de la propietat
o
de la possessió d’aquests habitatges, i no podran
tornar a obtenir cèdula
d’habitabilitat.
—5 Peces
5.1
La sala és un espai d’ús comú que
haurà de disposar d’una superfície útil
no
inferior
a 10 m², sense cap estrangulament en planta inferior
a 1,40 m, admetre la
inscripció
d’un quadrat que mesuri 2,40 x 2,40 m i no contenir
cap aparell higiènic.
Si
conté l’equip de cuina, la superfície
útil mínima serà de 14 m².
La
sala haurà de disposar d’una apertura en façana
a l’espai públic, pati d’illa o
pati
de parcel·la, directa o a través d’una
galeria, de manera que entre 0,80 m i 2,00
m
d’alçària tingui, com a mínim,
una superfície de 0,80 m², i no podrà fer-se,
en cap
cas,
a través de la sala la ventilació obligatòria
de cap altra peça. Si l’apertura és al
pati
de parcel·la, aquest no tindrà una superfície
en planta inferior a 4 m².
5.2
Les habitacions hauran de tenir una superfície útil
no inferior a 5 m² i admetre
la
inscripció d’un quadrat que mesuri en planta
1,80 x 1,80 m. S’hauran de
poder
independitzar i no podran contenir cap vàter, safareig
o abocador, ni l’equip
obligatori
de cuina o de rentat de roba.
Les
habitacions hauran de disposar d’una apertura en façana
a l’espai públic, pati
d’illa
o pati de parcel·la, directa o a través d’una
galeria, de manera que entre 0,80
m
i 2,00 m d’alçària tinguin, com a mínim,
una superfície de 0,40 m².
5.3
La galeria és la peça que té un inestral
que dóna directament a l’aire lliure
amb
una superfície en alçada no inferior a la superfície
en planta de la mateixa
galeria.
5.4
Una apertura és una porta o inestra practicable. La
superfície d’una apertura
és
la del seu pas obert o de la seva superfície translúcida.
6
Equip
L’equip
mínim del qual ha d’estar dotat un habitatge
perquè sigui habitable ha de
complir
els requisits següents:
6.1
Tenir una instal·lació d’aigua freda i
calenta que:
a)
Estigui en bon estat.
b)
Com a mínim, serveixi a la pica de la cuina, a un lavabo
i a una dutxa o
banyera.
c)
Si el subministrament és per captació pròpia
o per aforament, que disposi d’un
dipòsit
de reserva de 200 litres.
d)
Permeti un consum seguit de 50 litres d’aigua a una
temperatura de 40 graus
i
amb un cabal de 10 litres per minut.
6.2
Disposar d’un sistema d’evacuació d’aigües
residuals de manera que:
a)
Estigui en bon estat.
b)
Connecti amb tot l’equip que el requereixi.
c)
Tots els desguassos tinguin un dispositiu sifònic.
d)
Si en el seu entorn hi ha una xarxa pública de clavegueres,
que connecti
amb
aquesta, i si no n’hi ha, que les aigües brutes
no s’aboquin a l’exterior si no es
depuren
prèviament.
6.3
Si l’habitatge està situat en un nucli urbà,
o té la possibilitat d’estar connectat
a
una xarxa exterior de subministrament d’energia elèctrica
amb condicions
econòmiques
similars a les d’un habitatge situat al nucli urbà,
ha de disposar d’una
instal·lació
interior de manera que:
a)
Tingui un punt de llum amb interruptor independent a cada
peça.
b)
Tingui un endoll per a cada aparell d’equip obligatori.
c)
Tingui dos endolls a la sala i a la cuina, i un a les habitacions.
En cas que la
sala
contingui l’equip de cuina, ha de disposar com a mínim
de quatre endolls.
d)
No impliqui un risc per a les persones ni pertorbacions en
el funcionament
normal
d’altres instal·lacions.
6.4
Disposar d’un equip higiènic, entès com
els aparells higiènics que, amb
la
dotació d’aigua corrent corresponent i el desguàs,
estan destinats a la higiene i
l’evacuació
del cos humà, de manera que:
a)
Estigui format com a mínim per un lavabo, un vàter
i una dutxa en bon estat.
b)
El vàter ha d’estar inclòs en una cambra
higiènica independitzable.
c)
La dutxa ha de tenir impermeabilitzat el seu sòl i
els seus paraments ins a
una
alçada de 2,10 m.
d)
La cambra higiènica tingui una ventilació a
l’aire lliure directa o a través d’un
conducte
en el qual s’activi mecànicament la ventilació.
Si el conducte és vertical,
la
ventilació pot ser activada estàticament.
6.5
Tenir instal·lat un equip de cuina de manera que:
a)
Estigui format com a mínim per una pica i un aparell
de cocció elèctric o de
gas.
b)
Estigui en una mateixa peça.
c)
La peça on estigui inclòs no contingui cap aparell
de l’equip higiènic.
d)
La peça on estigui inclòs tingui una ventilació
a l’aire lliure directa o a través
d’un
conducte en el qual s’activi mecànicament la
ventilació. Si el conducte és
vertical,
la ventilació pot ser activada estàticament.
6.6
Tenir instal·lat o admetre directament la instal·lació
d’un equip de rentat
de
roba de manera que en l’espai previst hi hagi, com a
mínim, una presa d’aigua
freda,
un desguàs i una presa de corrent.
ANNEX 3
Models
de cèdula d’habitabilitat
1.
Model de cèdula d’habitabilitat de primera ocupació.
2.
Model de cèdula d’habitabilitat per a segona
i successives ocupacions.